Carles Álvarez Marfany

“No sé si Marquès o d'altres però la reproducció assistida s'oferirà”

Ressalta que cap institució mèdica ha renunciat a instal·lar-se al país i que caldran noves formes impositives per finançar la sanitat, com ara gravar les begudes ensucrades

“La reproducció assistida s'oferirà dins d'Andorra”Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Defensa que la reforma sanitària està en marxa i que totes les accions permeten posar ordre per poder demanar més recursos perquè la sanitat els necessitarà per preservar la bona qualitat de vida, en declaracions a la ràdio del Diari.

Una de les grans reformes de DA era la sanitària i no ha acabat de quallar. S’han fet petites coses com el metge referent.

Quan parlem de reforma tothom es pensa que ha de tenir un principi i un final i que ha de ser molt concreta en el temps. En el cas de la sanitat la reforma és contínua, ja fa molts anys que s’està gestant i es van fent petites coses. És cert que la gent vol coses concretes i la més concreta és el famós metge referent, però s’han fet d’altres accions que no afecten l’usuari. La reforma ha començat, és evolutiva, dinàmica i durarà molt de temps perquè els canvis en sanitat comporten moltes coses. Canvis en els hàbits dels pacients, dels professionals sanitaris, i fer la mínima disfunció en l’usuari, que és del que es tracta.

El metge referent està disse­nyat perquè suposi un estalvi en la despesa sanitària?

No necessàriament, potser. Potser alguna persona que ha anat a quatre metges acudeix sempre al mateix i en dos actes pot solucionar el problema. Ajuntat amb això la història clínica compartida, les proves, hi pot haver actes que ja s’han fet, s’aprofiten, ajuden a fer el diagnòstic. El tema econòmic és important però el que més ens preocupa és l’assistencial, que ja és molt bo però crec que li donem un punt més de qualitat.

Veu prioritària la llei de reproducció assistida ara que ningú està interessat a acollir-s’hi?

Ningú? I tant que hi ha gent interessada, aquí i a tot arreu. Es podia pensar que era un negoci, però ja comença a ser una necessitat, i es podia pensar que no era per a nosaltres i hi haurà gent que viu aquí que s’hi acollirà i s’havia de fer el marc regulatori. El que no podia ser és començar la casa per la teulada en temes bioètics, ètics, calia fer una llei que regulés per a la tranquil·litat de tots i és el que s’ha fet. Una llei competitiva, moderna i atractiva, i si algú està interessat a muntar una clínica de reproducció tampoc és tan complicat avui dia, és més de tenir el coneixement, les eines, llavors és fàcil que hi hagi aquest servei.

Creu que s’ha fet una llei moderna i avançada si a l’Institut Marquès, que és una institució capdavantera, no li ha interessat i ha decidit que no vindrà?

A mi no em consta que hagi dit ningú que vindrà o no vindrà. A mi em consta gent que ha vingut pel ministeri d’aquest món i hi està interessada, però l’interès es veurà quan entri la sol·licitud, però jo no he vist propostes perquè no hi ha la llei, però ningú no m’ha manifestat desinterès. No em consta, si hagués dit això algú m’ho hauria dit, el ministre Saboya o algun altre ministre.

Confia que pugui venir l’Institut Marquès?

Confio que vingui algú, no sé si seran ells o d’altres, però que aquesta activitat tard o d’hora es podrà oferir dins d’Andorra n’estic seguríssim perquè hi ha una demanda i això és demanda-oferta.

Es va plantejar com una aposta d’inversió estrangera per portar inversió i els usuaris.

És una llei homologable al nostre entorn, que dona servei a les nostres necessitats, a les del país. Que després per qüestions fiscals o de preu vindrà algú a fer-s’ho aquí, també ho podrà fer, millor perquè així serà més viable el centre.

Llavors, no descarta que vingui l’Institut Marquès?

No descarto res.

Govern també va parlar de l’interès del doctor Brugada per instal·lar-se al país, es manté?

Requereix l’estructura de la sala d’hemodinàmica, s’hauria de construir i potser una vegada tinguem clar el sistema de radioteràpia també serveix per a l’hemodinàmica. La instal·lació és un problema de coneixement i fer pujar aquest coneixement a Andorra costa. En temes cardíacs, d’ictus, circulatoris, l’important és la immediatesa. El trasllat de pacients és molt important i potser aquí també cal la reflexió de quan necessites l’hemodinamista, a vegades entre que arriba, o si no és aquí, amb l’helicòpter en mitja hora hi ets. I aquesta immediatesa és clar que és cara, però estem salvant vides, i crec que és una gran cosa que deixarem aquests protocols de transport aeri, ja es feia però ara s’ha protocol·litzat.

I la sala d’hemodinàmica?

S’hauria de fer, no està pressupostada per a aquest any i se n’ha de parlar. Una vegada es tingui això clar el model de cardiologia també s’haurà de revisar però som un ministeri amb els recursos que tenim i tot ha d’anar per passos. No s’ha descartat res, que quedi clar, ningú ens ha descartat que jo sàpiga.

Totes les mesures van dirigides a reduir el dèficit de la CASS.

Reduir el cost de la sanitat serà difícil i el que s’ha de buscar és com finançar-lo. Ho finançarem posant ordre, demostrant que el que gastem està ben gastat i demanant més, no hi ha més forma. Que creixerà és evident, només cal veure el cost dels nous tractaments i l’esperança de vida que afortunadament tenim.

I a un sistema sostenible, oi?

Sostenible ho ha de ser tot, la sanitat, l’Estat, el país, les llars, i ho intentem. Una cosa que s’haurà de crear són noves formes impositives i s’ha de ser creatiu perquè la gent ja no està per pagar impostos, s’ha de dir exactament per què s’utilitzarà.

Quines figures impositives?

Estan totes inventades. La imposició indirecta, que ja la tenim, vies directes n’hi ha o les begudes ensucrades, aquí ja tenim el copagament, que és una figura molt admirada pels nostres veïns sobretot del sud, aquesta corresponsabilitat amb el sistema, saber el que costen les coses, això ajuda.

Gravar les begudes ensucrades és una opció?

Sí, no sé si se’n consumeixen gaires o no, però s’ha fet a molts països, perquè, d’on ens venen els problemes i ens vindrà la pandèmia sanitària? Doncs dels diabètics, dels mals hàbits alimentaris, sucre, greixos, greixos insaturats, de la manca d’exercici físic, va associat als hàbits saludables. Aquí ens ve un problema gros, del tabac també ens ve un problema, de l’alcohol, són coses que casquen la salut. Potser no és la solució, potser s’ha de gravar una mica més.

Està més o menys perfilat?

No, se n’ha parlat als mitjans i se n’ha fet a molts països i per a tot cal els seus tempos, tota la imposició i potser augment de cotització, que s’ha parlat moltes vegades. Una cosa són les matemàtiques i és veritat que els números són els que són, l’altra cosa són els tempos com s’han d’aplicar perquè no puguis distorsionar la realitat econòmica o qui ha de generar aquesta riquesa, tot és un equilibri.

I amb les pensions, cal actuar?

Sí, s’actuarà. Les generacions que pugen ja ho fan amb una altra concepció, saben que s’han de fer plans de pensions. Hi ha un col·lectiu que no podrà reaccionar a temps per l’edat i s’haurà de fer l’esforç perquè pugui tenir una pensió digna. Els que venen estan avisats i se’ls proposaran noves fórmules. Tot està canviat i suposo que la fórmula d’arribar a la vellesa, també.

tracking