x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Ladislau Baró

“Espot té un nivell de consens força més elevat per ser candidat de DA”

“Espot té un nivell de consens força més elevat per ser candidat de DA”

Baró no veu compatible la despenalització de l'avortament amb el Coprincipat

El president del grup parlamentari de DA assegura que Espot és el candidat de més consens

Ladislau Baró, durant l'entrevista al Consell General.

“Espot és qui fa més consens per al lideratge demòcrata”

Ladislau Baró, durant l'entrevista al Consell General.

Elisenda Pallarés
Actualitzada 09/10/2018 a les 06:40
A les acaballes de l’actual legislatura, el president del grup parlamentari demòcrata fa un repàs de l’últim mandat i analitza l’escenari que pot donar-se durant els pròxims mesos, amb l’escenari electoral a la vista.

Com a president del grup parlamentari, quin marge de maniobra els queda?
El marge d’actuació és força significatiu. Cal fer l’esforç de continuar treballant, sense presses excessives. Hi ha un espai temporal força rellevant, amb uns paràmetres d’estabilitat política per desenvolupar la feina i continuar treballant fins que es dissolgui el Consell General. Crec que s’habilitaran un parell de setmanes de febrer, encara que no sigui període de sessions. Ja veurem com es fa, segurament per al pressupost, perquè té bastant sentit procurar de deixar un pressupost aprovat per a l’any vinent.

Quina és la relació de DA amb el Govern?
La relació que hem mantingut durant tota la legislatura i també l’anterior és de complicitat, de compartir la manera d’executar legislativament el projecte polític, amb algun estira-i-arronsa, però jo diria que això forma part de la més estricta normalitat sobre la relació del grup de la majoria i el Govern. Ara li puc dir que estem passant per un període de certa placidesa.

En quins moments hi ha hagut menys placidesa?
Més que res, quant al contingut concret d’algun article d’alguna llei o en algun posicionament determinat. El Govern potser es mou més per la imperiositat del dia a dia mentre que el grup parlamentari i el Consell potser tenen uns cicles temporals que volen una mica més de reflexió. A part d’això, hi ha les controvèrsies derivades del dia a dia, del que surt a la premsa o del que deixa de sortir. Són qüestions puntuals.

Es refereix, per exemple, a temes com The Cloud?
L’agenda legislativa la fixem els polítics, però una altra agenda legislativa la fixen altres entitats que articulen la societat civil, com ara els mitjans de comunicació, organitzacions empresarials, sindicats o grups d’opinió. Aquesta és la part que ens pot agafar a contrapeu o relativament desprevinguts, i a vegades no hi ha una resposta completament sincronitzada, que tampoc hi ha de ser, però si de seguida no hi és els rivals polítics s’hi fixen i intenten treure’n rèdit.

Com creu que el Govern ha gestionat els ‘tempos’ en projectes com ara la reforma de la Funció Pública, el mateix The Cloud o les polèmiques entorn del SAAS?
Possiblement, en uns casos millor que en altres, però tampoc és tan fàcil des del punt de vista del grup parlamentari dir que el Govern no ha gestionat prou bé els tempos d’algunes qüestions que acaba de mencionar. Potser hauríem d’anar una per una. Ja vam dir durant el debat d’orientació política que no ho hem fet tot bé, però tampoc tot malament. Crec que en general ho hem articulat tot força bé, tot i ser una legislatura una mica atípica pel cas BPA. Sí que és cert que alguns projectes no s’han acabat de desenvolupar i això comporta cert desgast polític. És evident.

De quina manera creu que DA està gestionant l’elecció del candidat per a les pròximes eleccions generals?
La successió dins d’un partit que està governant sempre és a priori complexa. Podríem dir que s’està gestionant amb una cocció lenta, cosa que està permetent veure els possibles precandidats que hi pugui haver. Sense fer directament la pregunta al partit, hem pogut veure qui era capaç d’aglutinar un nivell de consens més ampli i això és el que s’està acabant de constatar. Sembla que de tots aquests noms n’hi ha un que té un nivell de consens, que és el de Xavier Espot, que és força més elevat que els altres, tot i que això no vol dir que hi hagi cap mena de rebuig als altres.

Fa temps que es diu que Espot té el consens dins de DA. Quins són els motius pels quals es tarda més a nomenar el candidat?
Hi ha diferents factors. Un d’ells segurament és l’estratègia del partit i la pròpia estratègia i necessària decisió personal que ha de prendre en aquest cas el se­-nyor Espot. Però fos qui fos el candidat, com que les eleccions seran a la primavera, tenim un marge de temps més que suficient per fer-ho. També se’l pot preservar de determinat desgast que comporta el fet de prendre aquesta decisió, sobretot quan ets el partit que està governant. Fins a la data d’aquesta entrevista no s’ha activat formalment el mecanisme que es va preveure en un congrés del partit.

Però la comissió ha estat treballant en aquest nom.
La comissió ha estat nomenada i ha estat treballant informalment. No hi ha hagut feina formal en aquest sentit, tot i que ben aviat això pot canviar.

Hi ha veus dins del partit que diuen que com a molt tard a la tardor s’hauria de saber el nom. Ho comparteix?
Crec que si no hi ha imprevistos, que en la política i en la vida en general no es poden descartar, entre l’octubre i el novembre estarà resolt.

Un dels debats que s’han posat sobre la taula els últims mesos és la despenalització de l’avortament. És compatible despenalitzar-lo en els tres supòsits bàsics i mantenir el model d’Estat?
Ara per ara, la meva opinió és que no és compatible. El PS ha trobat una zona de confort que es basa a explicitar la possibilitat que aquesta compatibilitat és possible. Si s’acredita que aquesta compatibilitat no és possible, m’agradaria veure quina és la seva posició. També entenc que al final és el poble andorrà qui mana i aquí es pot recollir l’opinió del poble a través d’un referèndum consultiu per veure si s’inicia un procés o, de totes formes, també es pot iniciar un procés legislatiu que hauria d’acabar necessàriament amb un referèndum al voltant de la reforma constitucional. El dia que al parlament hi hagi una majoria que vulgui impulsar una acció d’aquestes característiques es podrà fer.

El PS va acusar el Govern de posicionar-se al costat d’Espanya pel fet de tapar els llaços grocs per la Vuelta. Com creu que ha actuat l’executiu?
Mantinc les explicacions que s’han donat. Entenc que a Andor­ra la llibertat d’expressió està reconeguda i garantida. Si hi ha objeccions o presumpció que hi pugui haver lesió del dret a la llibertat d’expressió, es té la possibilitat de queixar-se i d’acudir als tribunals. Jo entenc que el Govern no s’ha decantat en el conflicte. També vull entendre que de tots els símbols dels llaços grocs que hi pogués haver no es devien retirar tots, devien ser els de terra i els altres no.

Ja té decidit què farà la pròxima legislatura?
No continuaré. Potser ocuparé algun lloc en alguna llista electoral, però des del punt de vista no elegible, més simbòlic i de suport. Continuaré vinculat al partit però fent política com a ciutadà i com a membre d’un partit. Tornaré a dedicar-me a la meva feina d’advocat i altres projectes que tinc al cap però que de moment els tinc per a mi.
Etiquetes
  • #3 JoseMari
    (09/10/18 06:41)

    DA ho ha fet bastant malament la veritat. Moltes pifies seguides.

    Respondre
  • #2 john
    (08/10/18 12:50)

    ornitorrinc va dir..
    Amb tots els meus respectes, aquest Sr. es un repescat de la política, que ja no el volien enlloc, i a més ara només es dedica a fer lo que contenta als altres.

    Respondre
  • #1 ornitorrinc
    (08/10/18 10:32)

    Senyor Baró, 

    No s'equivoqui, el candidat natural a Cap de Govern és vosté. 

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477