x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Pilar Tomàs

“Amb la recaptació per augmentar l'edat de jubilació no fas miracles”

Pilar Tomàs és partidària de mantenir l’edat de retir als 65 anys i alerta que si es volen apujar les cotitzacions la capacitat adquisitiva dels treballadors haurà de créixer
Pilar Tomàs, durant l'entrevista a la seu del Diari.

“Amb la recaptació per augmentar l'edat de jubilació no fas miracles”

Pilar Tomàs, durant l'entrevista a la seu del Diari.

Enric Revuelta
Actualitzada 03/09/2018 a les 06:57
Pilar Tomàs és, juntament amb Montser­rat Neras, la representant dels assalariats a la CASS des del mes de juny. Afirma que cal buscar solucions entre tots per trobar una sortida a les incògnites sobre les pensions i la reforma sanitària.

Quin és el problema que s’ha de resoldre amb més celeritat?
Les pensions és un aspecte, tot i que es un tema que no hem abordat en profunditat. Hem fet tot just dues reunions, però és un tema que es va abordar en l’últim consell d’administració. Després també hi ha la qüestió de la reforma sanitària i la del metge referent.

És partidària d’apujar les cotitzacions?
Evidentment, si no s’apugessin aniria tot bé per a tothom, tant per als assalariats com per als empresaris. Però també hem de ser lògics que, tal com està la situació, és inevitable que un percentatge s’incrementi, però ha de ser gradual. El que no pots pretendre és apujar-les de cop si hi ha gent a qui no se li ha augmentat el sou des de fa anys.

Quin percentatge s’ha de proposar?
Aquesta és una de les mesures de l’antic consell d’administració, que va presentar un 0,5% gradualment en determinats anys. Són unes mesures que es van proposar després d’uns estudis. Ara n’hi haurà un altre i en funció del que digui o anem en la mateixa línia o haurem de fer possibles canvis.

Quines mesures planteja?
A l’època de vaques grasses, una persona que cobrava 2.000 euros cotitzava més. Ara estem parlant de salaris de 1.000 euros. La solució està en totes les mesures que es puguin prendre com, per exemple, apujar els salaris amb l’IPC o rebaixar el preu dels lloguers. Jo penso qe també un pla de pensions privat, si te’l pots permetre, encara que sigui amb aportacions petites, per què no? És complicat i no tothom arriba a final de mes, i per això la pilota està a mans del Govern.

Els estudis alerten de la viabilitat del sistema de pensions. Com els hem de valorar?
Sempre hi ha hagut una alarma, és cert, però no és nou d’ara i jo penso que la pilota la té el Govern des de fa molts anys. És un tema que sempre s’ha posat sobre la taula, però no s’hi ha posat mai cap solució. Hem d’estar tots en la mateixa línia i amb voluntat. Aquí tothom s’ha de mullar, tant la CASS com el Govern, i sempre tenint en compte un sistema equitatiu i sostenible.

Creu que la reforma sanitària es va posposant per evitar prendre decisions que puguin generar polèmica?
Podria ser. No t’ho sé dir exactament. La reforma sanitària sí que ha de ser una reforma, perquè si no la despesa va pujant i, si no la frenem, continua. Potser s’hauria de fer un estudi global i posar-ho en marxa. Quant al fet que el metge referent pugui ajustar la despesa, no ho sé. Soc neutra. Si es fes bé, és possible, però si no es fa bé es pot incrementar la despesa. El costat positiu que veig en el cas del metge referent és que potser hi ha gent que no sap en quina direcció anar i el metge de capçalera els orienta.

Quan s’hauria de prendre una solució definitiva per a la reforma sanitària?
Penso que s’ha d’estudiar, anar de pressa no és bo, però s’ha d’estudiar i analitzar-ho bé. No perquè s’acabi el mandat hem d’anar de pressa, ja ve tard perquè ja fa dies que s’hauria hagut de fer, però s’ha d’estudiar amb profunditat i amb seny.

Actualment es fan suficients controls per evitar les baixes fraudulentes?
Jo crec que sempre es necessiten controls.

És partidària d’apujar les taxes sobre l’alcohol i el tabac?
Sí, i potser es podria pensar en altres mesures.

Quines?
És un dir, però ja que necessitem omplir els forats, ja que s’ha creat un nou impost que és el dels lloguers buits, per què no mirem de posar-lo en una de les branques? Però això és el Govern qui ho ha de decidir. És evident que el Govern té moltes despeses. Tenim una població que s’envelleix i no tenim joventut que pugi. Qui pagarà les pensions el dia de demà?

És partidària de situar l’edat de jubilació als 67 anys?
Jo no en soc partidària, jo vull que la jubilació sigui als 65 anys i que tinguis l’opció de continuar. En funció de la professió que facis i que sigui més o menys dura, jo no veig en certes feines que es pugui continuar treballant fins als 67 anys. Una conseqüència que sigui obligatori és que potser tinguis un col·lectiu amb més baixes i aleshores incrementes l’altra branca. Penso que hi ha un hàndicap que és molt important. La gent d’aquesta franja d’edat que perd la feina, com s’ho haurà de fer, qui la contractarà? Quina protecció tindrà aquesta persona? Els diners que es puguin recaptar entre els 65 anys i els 67 són un pedaç, no fas miracles.

Fins a quin punt es pot acotar la despesa sanitària?
L’estudi que vam veure és que quant a la despesa mèdica, la mitjana per persona era un percentatge normal. Si mires que l’esperança de vida va pujant i que les malalties que van sortint tenen un cost molt elevat, això és preocupant. En sanitat, que algun dia pot ser que passem a ser positius, no t’ho sé dir. Inviable no ho és, però difícil, sí.

Creu que durant la resta de la legislatura es podran prendre decisions importants?
Primer hem de saber quan seran les eleccions. Evidentment que en la legislatura, el Govern té un bon paquet sobre la taula. Sempre he dit que amb bona voluntat s’arriba a tot. Ara, si s’han de prendre mesures negatives i és difícil prendre aquesta decisió, això ja és un tema de Govern. Tots sabem que les decisions negatives no les volen prendre, però si tots anem amb un esperit d’intentar buscar una solució, jo penso que s’ha de poder treballar bé.

Com s’ha de poder explicar a la ciutadania que s’hauran d’implantar reformes?
Aquí hi ha el tema de la comunicació, que defenso molt. Penso que s’ha de fer clarament. Els hem de dir on arribarem per tenir una visió clara, i no la del car­rer, que és la que no hi haurà calés per pagar.
Etiquetes
  • #5 Pere
    (10/09/18 16:01)

    És molt fàcil de solucionar, pujar per sota i baixar per dalt. Salari base a 1500€ i equilibri social. El privat no pot continuar pagant la festa i la disbauxa del públic.

    Respondre
  • #4 caram
    (03/09/18 08:49)

  • #3 natercio inacio da silva
    (02/09/18 19:45)

    É lamentável que um pais tão próspero mostre esses dados sobre a mulher.
    O que está levando a mulher andorrana beber tanto? É preciso que esse principado melhore as politicas públicas para diminuir a compulsão das mulheres pelas bebidas alcoólicas.

    Respondre
  • #2 KIMBAGI
    (02/09/18 15:54)

    Feu alguna cosa per evitar baixes abusives, i que es pugui controlar millor tant als que donen les baixes com els que les gaudeixen.
    I si cal fer expedients .No es normal que algú que estigui de baixa, vagui al horn i a collir bolets i no vulgui anar a treballar.
    Més controls, crec que així una part de la despesa baixaria notablement, i que els que estiguin de baixa els avisin amb dues o tres hores d'antelació i així també es podria fer neteja, ja que tinc constància que algú els avisem per passar revisió per missatge de text i després venen cap a Andorra des de Espanya a passar la corresponen revisió medica.
    La CASS es de tots i per tots, no d'uns quants per uns quants.

    Respondre
  • #1 Nivell Zero
    (02/09/18 12:27)

    S hauria de cambiar la llei de la cass i ficar als consells d administració gent preparada a gestionar una empresa. No perfils de l administració que porten 3 decades fen la mateixar feina.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477