“The Swing Girls funcionaria a la televisió perquè som diferents”

Susanne Georgi sempre ha tingut clar que la música era la seva vocació. Ha estat l’última representant d’Andor­ra a Eurovisió, tot i que Europa ja l’havia vist abans atorgant els punts de Dinamarca, el seu país natal. Enguany ha estrenat el trio The Swing Girls, que no para d’aconseguir èxits. El més recent és la selecció del grup als càstings del programa de televisió La Voz.

Com està The Swing Girls amb la notícia de la selecció?

Molt contentes i il·lusionades perquè estem en una època de la vida on les tres ja tenim feta una carrera musical i cadascuna ha creat una família. La Voz és una oportunitat perquè tenim 40 anys i anem amb la mentalitat de passar-ho bé.

En quina fase del càsting es troben?

Al setembre fem l’última prova i si la passem anem a televisió. Estic molt nerviosa perquè a la versió per a nens també han seleccionat tres alumnes de la meva escola de cant. Els he dit que han d’estar orgullosos de la fita i que si no passen de fase hi haurà moltes més oportunitats.

Què opina dels concursos de televisió sobre música?

Crec que si a la vida vols alguna cosa hi has d’anar darrere i ensenyar-li al món que a part de ser un bon producte saps cantar i has lluitat per aconseguir-ho.

Busquen talent o espectacle?

Crec que una combinació de les dues coses. El meu pare, que és mànager, sempre ha dit que amb cinc minuts de televisió The Swing Girls triomfaria perquè tenim imatge i veu, som diferents, i és el que busquen. Però si hi ha un nen discapacitat que canta bé segur que passa per davant d’un altre. És cruel dir-ho, però és així. A la gent li agraden les històries perquè s’identifiquen amb aquesta, es fa més propera.

Quina diferència hi ha entre aquests xous i Eurovisió?

Menys de les que pensava! Eurovisió és un certamen anual que mou moltíssima gent. De fet, conec artistes que viuen de compondre cançons per al festival. Al final La Voz és similar, però a menor escala i més llarg. L’objectiu final sempre és guanyar.

L’any 2007 va intentar representar Dinamarca a Eurovisió però va acabar donant els punts del país...

Va ser genial, Eurovisió és molt divertit. La televisió em va preguntar si volia donar els punts i no ho vaig dubtar, va ser tota una sorpresa. Només eren 30 segons però mai havia estat tan nerviosa. És un fet més a esborrar de la llista de “coses per fer a la vida”.

I dos anys després compleix el somni representant Andorra. Com recorda l’experiència?

Va ser espectacular, tot i que representar un país tan petit és complicat i aquell any no va poder votar ni Espanya, ni França ni Dinamarca. Em fa molta pena que no hi hàgim tornat. Estic intentant fer que Andorra hi participi de nou perquè l’objectiu no és arribar a la final, sinó anar-hi i que el món ens conegui més.