“Comencem a estar al límit per fer les eleccions al desembre”

Vicenç Mateu (56 anys) afronta els últims mesos com a síndic general, un càrrec al qual no podrà optar de nou després d’haver-lo ocupat durant dos mandats. Sindicatura i el Consell General es preparen per viure un últim tram de legislatura intens amb molts projectes de llei a tràmit.

La setmana passada va alertar de les dificultats per les quals podria passar l’economia en el futur. Va ser un avís per transmetre la necessitat que cal reaccionar?

Em referia a un possible descens dels ingressos que provenen de les taxes del tabac, que representen un 25% i que si el percentatge baixa això vol dir que estem en una situació que hem d’intentar compensar per estar al mateix nivell de benestar. També vaig parlar dels quatre pilars de l’economia andorrana. El sector financer, amb els canvis que s’han fet, ha de tirar endavant, però no ho farà a uns creixements exponencials com en el passat, i el sector de la construcció, tampoc. Fins i tot penso que no seria desitjable. Jo no vull que Andorra sigui només un país de totxo i ciment.

I de quina manera s’ha de compensar aquest canvi?

El gran atractiu perquè es pugui produir una diversificació econòmica és que les empreses de fora s’instal·lin a Andorra. Estem pensant en un país que tingui una fiscalitat baixa, amb una taxa d’un 10% sobre l’impost de societats i sobre les persones. Però si es vol mantenir aquest atractiu fiscal, només és possible si una part molt gran del pressupost quant a ingressos no ve dels impostos directes, sinó de la imposició indirecta.

I això va lligat amb l’altre àmbit que va anomenar, que és el comerç?

Aquesta imposició indirecta té el volum que té perquè tenim un flux de visitants molt important i ens permet tenir el nivell d’ingressos. Una part molt important de l’economia depèn de la força del comerç, de la gent que ve a Andorra i que, a part de dinar i esquiar, també compra. Hem de fer un esforç molt important de reinvenció del comerç perquè hi ha una amenaça per dir-ho en termes empresarials que és el comerç electrònic, que es pot menjar el tradicional.

Com creu que el Govern està portant les negociacions sobre l’acord d’associació amb la UE?

Desconec el dia a dia i els detalls de la negociació. Ja em vaig referir que no veig el futur d’Andorra al marge d’un acord amb la UE. El debat està entre un mal acord, que segurament seria tombat en referèndum, i un bon acord. Crec que tots vam ser molt optimistes o una mica ingenus pensant que aquest acord es podria concloure en un parell d’anys. El camí que hem de fer segurament és un camí que s’ha de plantejar més a llarg termini.

De quina manera veu l’ambient polític actual. Estem immersos en precampanya?

Crec que estem en precampa­nya, però si només fos això no m’amoïnaria. Aquesta legislatura he trobat a faltar cert fair play, més que en la primera en què vaig ser síndic. És possible que hi hagi hagut una mutació de la política andorrana i estiguem més propers en maneres de fer dels països de l’entorn, on viuen en una situació d’enorme crispació i tensió entre grups polítics. El meu dubte és si això és una anomalia d’aquesta legislatura o serà sempre així, cosa que em fa por.

Les crítiques van dirigides al PS, de qui el mateix cap de Govern ha criticat el seu to “agre” al Consell?

No em vull referir, i molt menys com a síndic, a cap grup concret, però sí que hi ha una manera de posicionar-se en general més agra. Si de cas, ja seran els ciutadans els que valoraran aquestes coses.

També hi està havent moviments per designar els candidats, com el de DA. Li agradaria ser-ho?

Des de fa uns dies sembla que no em consta que hi hagi moviment. Crec que a tota persona que li agradi molt la política i hagi estat a càrrecs de responsabilitat, arribar a ser cap de Govern ho pot veure com un honor. Des d’un punt de vista molt genèric i abstracte m’agradaria, però això té poc a veure amb la realitat en la qual passen les coses. No he fet res ni cap moviment per ser candidat i ara mateix estic més pendent de qüestions d’ordre personal que no pas d’aquesta que em demana.

Toni Martí va dir que voldria tenir el candidat amb més celeritat. Això pot condicionar el calendari electoral?

Començaríem a estar al límit per conjuminar les eleccions al desembre. Si es volguessin fer eleccions al desembre s’hauria de dissoldre el Consell General com a molt tard a final d’octubre. Qualsevol text que entri a partir d’ara pot tenir la dificultat de no aprovar-se. Si es volen fer eleccions a final de desembre, pot ser que tots els textos no puguin ser aprovats i si es vol que siguin tots aprovats haurem d’anar més enllà del desembre.

I creu que hi haurà una avançament?

Aquesta és una qüestió que només sap respondre el cap de Govern.

I li ha advertit d’aquesta dificultat?

Sí, el cap de Govern i els ministres comencen a ser conscients que estem al límit. És possible que al juliol, que és fora de període de sessions, es treballi igual o gairebé. Si es mira el calendari no queda tant temps per al treball parlamentari.

Un altre dels temes que han generat debat és la despenalització de l’avortament. Atès el debat dels últims dies, hi ha marge per repensar la legis­lació?

Jo crec que a Andorra és un debat que té una ressonància institucional i que no es pot obviar. No es pot fer veure que si s’aprovés l’avortament en els tres supòsits bàsics no passaria res. És un cas en el qual no serveix la signatura d’un dels dos Coprínceps. Per motius morals, la Constitució es va preveure que excepcionalment amb la firma d’un dels dos Coprínceps això ja funcionés, però aquest cas és l’únic que no funciona així.

Però es podria fer amb una signatura?

Sí, formalment es podria fer. És un debat que és molt sensible però molt diferent del que es produeix en un altre lloc perquè aquí té afectacions institucionals evidents. Crec que molta gent d’Andorra no valora adequadament el molt que aporta el Coprincipat. És un debat que si es porta al camp dels principis no té solució i si es porta al camp de la pràctica, la situació està més o menys resolta.

I no pot resultar incoherent que a la pràctica l’avortament no sigui un problema?

Això es pot dir, que és incoherent, i es pot dir que és pràctic. Depèn d’on vulguis l’accent. Si el debat el portes als principis, no té solució, però si mirem tots els països hi ha enormes contradiccions. Cap país fa exactament el que vol. Tots els països es mouen pels seus interessos i crec que l’interès d’Andorra és mantenir el Coprincipat.

Què li sembla el pacte que han fet el PS i els liberals per anar junts a les llistes territorials les pròximes eleccions ?

És un pacte que només es pot entendre com una voluntat d’augmentar el pes dels respectius partits polítics. Hi ha un sistema que és el que és i el bé major és fer fora el Govern de DA perquè hi hagi un executiu alternatiu, encara que sigui un pacte antinatura. Fent això podem entrar en certa contradicció amb la defensa de la ideologia que es presenta als ciutadans.