Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Alexis Racionero

“Els últims 30 anys hem enterrat o comercialitzat l'ideari dels hippies”

investigador de la contracultura, professor de ioga, viatger impenitent, recalarà al cicle geografies per examinar què queda d’aquells viatges iniciàtics al país-continent, l’Índia
Alexis Racionero, escriptor i viatger, continua vinculat a la Seu.

“Els últims 30 anys hem enterrat o comercialitzat l'ideari dels hippies”

Alexis Racionero, escriptor i viatger, continua vinculat a la Seu.

Actualitzada 16/05/2018 a les 07:13
Alexis Racionero és escriptor, viatger, professor de l’Escac i moltes coses més –sense comptar fill de l’escriptor alturgellenc Lluís Racionero–. Protagonitza la conferència de dimecres al cicle Geografies, centrat en un país que intenta conèixer a fons, l’Índia. Especialista en contracultura –en va centrar la tesi doctoral– també s’hi projecta el documental que va dirigir, Rubber Soul. El viaje hippie a la India.

Aquests dies parlem molt del que queda del maig del 68, de la revolució pendent dels hippies. Està pendent?
Més que una revolució pendent és un aprenentatge pendent perquè allò que s’ha anomenat contracultura, més que anar contra la cultura, més que un moviment polititzat, el que van fer els hippies americans és descobrir que hi ha coses a la nostra cultura que no acaben de funcionar: estem focalitzats en la ment racional, la tecnologia, la ciència, les ciutats, i ells proposaven ja idees perquè aquesta via fos una mica millor, aportant naturalesa, espiritualitat, elements de comuna, d’intercanvi. Era una revolució de la consciència.

Diria que algunes d’aquestes idees flueixen ara.
Durant els últims trenta anys és cert que les seves idees es van oblidar, o les vam enterrar, o potser les vam comercialitzar. Però el monstre aquest que [Allen] Ginsberg anomenava Moloc, allò que ha destruït les millors ments –la vida a la ciutat i l’ultracapitalisme– ens ha fet arribar a un punt de saturació, a una neurosi col·lectiva que comença a ser prou gran. Per això retornem a la natura, a connectar amb l’esperit, sense que calgui formar part d’una religió concreta.

Moltes propostes revolucionàries aleshores les hem incorporat al dia a dia, començant per la manera de vestir, oi?
En aquest documental recollim una entrevista amb Raimon Panikkar, que era molt savi, i fa afirmacions com “jo vull parlar d’ecosofia, no d’ecologia, perquè l’ecologia s’ha convertit en business as usual, en negoci com quasi sempre”. És important la saviesa de la natura, no reciclar, encara que està molt bé. Escoltar les harmonies de la natura, connectar amb el seu batec. A la ciutat estem bojos per comprar productes eco i bio, que no deixa de ser una forma de consum, per molt bé que estigui.

El terme ‘revolució’, tan contundent, s’ha banalitzat: un cotxe ‘revoluciona’ la manera de conduir,diu la publicitat, o un detergent, la de rentar.
Sí. A banda, revolució té una connotació política i estem en un moment que ens adonem que les revolucions no han de venir des de la política, que és quelcom que ja està corrupte, en via morta, sinó que hi ha altres esferes. Fins i tot des de la tecnologia, malgrat que la critiquem.

Parli’ns de ‘Rubber Soul’.
Volia explorar aquest interès d’Occident cap a Orient, aquell moment en què la generació de joves dels setanta va tenir l’interès d’anar a l’Índia. Precisament el títol recupera el del disc dels Beatles en què van començar a introduir sonoritats orientals. El que vaig fer és parlar amb intel·lectuals vinculats amb aquesta generació –com Escohotado, Panikkar, Sánchez Dragó o el meu pare mateix– i després buscar hippies dels que van arribar a l’època i encara són per allà, com ara un senyor gran de Cadis. O neohippies, com uns nois de Tàrrega.

Quina és la influència del pare en els seus interessos?
Sobretot vaig tenir el privilegi de rebre els seus consells de lectura des d’adolescent. També va tenir influència en el tema de la natura perquè amb ell, sent de la Seu, vam compartir excursions per les muntanyes. I tot allò que ell va proposar des de la teoria jo he fet el pas de portar-ho a la pràctica, en el fet de viatjar o en el de fer-me professor de ioga, de meditar.

És una moda, el ioga? Sabem el que fem?
Un boom i no, crec que sovint no se sap perquè penso que ioga és igual a relaxar-me, i no, és tracta de moure energia. O pensem que fer ioga és com anar al gimnàs, i tampoc. És lícit, però no és això, el ioga clàssic el que fa és ajuntar cos, ment i esperit.

Com es distingeix qui parla des del coneixement del simple xarlatà?
És una pregunta que jo li feia al meu pare en el documental i ell em va respondre que per intuïció i per error. Jo diria que també escoltant-te a tu mateix: si després de fer una classe amb una persona, d’escoltar-la, s’ha mogut alguna cosa dins teu és que hi ha alguna cosa. Però si és un venedor de fum o et manipula no sentiràs res. El problema és quan s’aprofiten d’aquells que passen per moments baixos i són vulnerables.

“Ens tenalla el racionalisme cartesià”, diu al bloc. Però no creu que en realitat ens llancem a qualsevol nova ‘religió’, ni que sigui el menjar sa?
Ho dic perquè la societat occidental està enamorada del cientifisme i de la raó, pensem en la ment com si fos l’octava meravella. Te’n vas a Cuba i per a ells l’octava meravella és el seu cos i són molt feliços, mentre nosaltres pensem que són uns salvatges o es passen tot el dia follant. És qüestió de mesura i polaritat. Crec que ens manca cos i ens manca esperit, però la raó tampoc s’ha de perdre. És l’equilibri entre el seny i la rauxa. Si sols vius el primer, la vida és avorridíssima; si sols vius el segon, no toques de peus a terra.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477