Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Manel Arajol

“No ens podem equiparar amb un treballador normal i corrent”

Recorda que la de monitor és una feina de quatre mesos amb pics, particularitats que s’han de tenir en compte perquè “la majoria de gent el que vol és treballar el màxim”
Manel Arajol, durant l'entrevista.

“No ens podem equiparar amb un treballador normal i corrent”

Manel Arajol, durant l'entrevista.

Fernando Galindo
Actualitzada 02/05/2018 a les 07:16
Monitor de Pal. Treballa des de fa setze anys d’instructor d’esquí després d’un canvi de rumb laboral. Descontent amb la gestió de l’Associació Andorrana de Monitors (AAME), va estar d’acord a fer renéixer l’Associació de Professionals de l’Esquí i Disciplines Associades i es va avenir a ser-ne el president amb condicions: “Que representés el màxim de gent possible, com a mínim un representant de cada escola, i també dels col·lectius importants, argentins, xilens, anglesos i d’altres.”

Hi ha una clara divisió dins del col·lectiu.
Fins fa dues temporades la cosa anava bé, hi havia un conveni verbal però ells [l’AAME] el van denunciar la temporada passada i això ens ha portat a la situació actual. A partir d’aquí hi ha monitors que s’han sentit perjudicats per aquestes actuacions.

Un acord verbal similar per a totes les escoles?
Suposo que hi devia haver peculiaritats a cada escola, però era general.

Hi estaven completament d’acord o hi havia aspectes a millorar?
Sempre hi ha coses a arreglar però globalment, sí. Estem parlant d’una feina que dura quatre mesos o quatre mesos i mig, i la majoria de gent el que vol és treballar el màxim i guanyar el màxim de cèntims. És un col·lectiu especial, no ens poden equiparar amb un treballador normal i corrent que té el seu horari.

Quines han estat les conseqüències del festiu obligatori?
Des del moment que has de fer obligatòriament festa, malgrat que sigui movible dins de la setmana, deixes de fer hores. Sí que és veritat que la pèrdua econòmica no ha estat gaire important, encara que hi ha hagut de tot, suposo, gent que ha perdut més i gent que ha perdut menys. Però més que la disminució econòmica és tot l’entrebanc que suposa. La nostra feina no és lineal, hi ha alts i baixos increïbles i el que busquem és no estar obligats a fer festa si hi ha feina i fer-la quan no n’hi ha. A més, que jo sàpiga, en cap moment cap escola havia prohibit fer festa a ningú, tothom la podia fer quan volia. Era un conveni que llàstima que no estigués escrit i l’AAME el va trencar unilateralment.

I qüestions com el preu de les hores els satisfan?
Fa bastants anys que no s’ha tocat el preu de l’hora, però penso que no hem de voler arreglar en dos mesos el que no hem arreglat en deu anys. Sí que hi hem de treballar, és evident que hi ha d’haver un augment. El que penso que és important és que ha de ser una millora que duri en el temps, no em serveix de res que pugi aquest any i que estiguem deu anys més sense tornar-lo a tocar. Hem de mirar cap al futur i ens hem d’assegurar un mínim de deu, dotze, quinze anys que hi hagi augments, no sé de quina manera, si a través de l’IPC, o que sigui un augment lineal, però que això es mogui.

Quan va esclatar la polèmica, monitors estrangers van recordar que tenien d’altres problemes, no pas el festiu obligatori, com ara la falta d’habitatge o les dificultats per obrir un compte bancari. Quina solució s’ha de donar a aquestes problemàtiques?
L’habitatge és un tema que hem de mirar i hem de treballar, el tema dels comptes bancaris, igual, la CASS, també, però penso que no és urgent ara, entre cometes, davant del tema de la llei de relacions laborals. Tot i que sí que hi ha altres coses a fer: el preu de l’hora s’ha de treballar, la CASS, també el tema de les titulacions perquè els que venen de fora i han de convalidar les titulacions a l’Efpem tinguin tràmits més àgils. Hi ha titulacions que un cop s’han convalidat un any i si són les màximes titulacions del país que les expedeix potser ja no caldria que es tornessin a convalidar. Per en tot el que sigui en benefici de l’esquí i del país nosaltres hi serem.

Temen que per als monitors estrangers cada cop sigui menys atractiu venir?
No ho crec. Però hem d’intentar fer-ho el més fàcil possible, el més planer possible i que la gent es trobi bé treballant.

A l’inici semblava un xoc d’interessos entre els monitors del país i els estrangers.
Per mi no hi ha monitors andor­rans i monitors de fora, per mi hi ha monitors. Som tots professionals i tots hem de mirar cap al mateix cantó. Hi ha gent que fa molts anys que repeteixen i que venen aquí cada temporada i si venen i fan la seva feina ben feta penso que els ho hem d’agrair i els hem de facilitar les coses. També he llegit que s’agafaven monitors de fora amb menys nivell dels que hi ha aquí. A l’escola on jo estic, a Pal, això no és veritat.

L’AAME també ha denunciat intrusisme durant el mes de febrer, amb persones que no tocava fent de monitores. Tenen constància d’alguna situació irregular?
Aquest febrer intrusisme no n’hi va haver, el que hi va haver són monitors d’altres estacions que van venir a treballar amb els permisos legals corresponents perquè hi havia monitors de l’estació que estaven obligats a fer festa i els clients hi eren i s’havia de treballar. Jo no conec cap cas d’intrusisme, això no vol dir que no pugui succeir, però si algú fes això seria bastant inconscient amb el risc que suposa.

L’organització de la feina ha estat molt més complicada pel nou contracte?
Aquesta situació no només afecta els monitors, en el nombre d’hores que han fet, sinó que també ha estat una autèntica bogeria l’organització del planning de la setmana. A l’escola de Pal puc dir que hi ha hagut setmanes d’autèntica bogeria.

I quina repercussió ha tingut en els clients?
Hi ha grups de dilluns a divendres i n’hi ha alguns que han hagut de canviar dos i tres vegades de monitor.

Hi ha hagut queixes?
Jo he tingut clients en hores requerides que se m’han queixat, entre cometes. Ha estat complicat perquè també s’ha de comptar lesionats, gent que està de baixa.

Com es plantegen la feina ara per aconseguir els canvis de contracte?
El primer problema que tenim ara, i és el de cada any, és que el dia que tanca la temporada l’endemà no queda ningú. Evidentment nosaltres ens hem de reunir amb les estacions, amb Ski Andorra, i hem de mirar d’assolir tot el que ens plantegem negociant. I si poguéssim arribar a lligar un conveni col·lectiu amb les estacions seria ideal. Però és una feina feixuga.
Etiquetes
  • #1 Libera el sector
    (01/05/18 11:17)

    La cosa no va be, les estacions cobrent per 1h de monitor fortunes i els monitors miseria, acabarem amb uan denuncia a Europa i acaba liberitzan el sector i tots perdrem ja que vindra quasevol a donar clases. No pot ser que un monitor cobri menys del 25% del que paga el client a l estacio, quant els grups ja vinguin amb els seus monitors externs, ja plorarem tots. La culpa es de les Estacions que forçaran la maquina fins que reventi. 

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477