Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Joan Visa

“Si cap parròquia fes l'aposta pel ràfting, mai sabríem si té sortida”

Visa assegura que l’activitat d’aigües braves s’engegarà entre març i maig des de Fontaneda, i diu que porten invertits uns 170.000 euros en l’obra i que encara falten uns 200.000 euros més
El conseller  Joan Visa en un acte del comú.

“Crec que el ràfting és un bé per a Andorra”

El conseller Joan Visa en un acte del comú.

Actualitzada 26/02/2018 a les 07:30
Joan Visa, conseller major de Sant Julià i responsable de Serveis Públics. Defensa l’aposta pel ràfting i el treball per rebaixar l’endeutament.

Com valora aquests dos anys de mandat a Sant Julià?
Han estat dos anys intensos, en què hem hagut de treballar per posar al dia les finances comunals. L’any 2015, quan vam entrar, l’endeutament el teníem al límit, al 199,5%, quan el màxim permès és del 200%. Era difícil d’assolir, però ara el percentatge d’endeutament és al 140%. El deute en xifres absolutes era d’uns 23 milions i actualment crec que se situa aproximadament sobre els 18 milions.

Les finances són encara el principal repte?
Quan ens vam presentar sabíem que era un repte, però no sabíem que seria tan gran. Hem hagut de fer uns pressupostos molt acurats, ser molt curosos per no sortir del marc pressupostari: baixar el funcionament, revisar l’externacionalització de contractes i confiar als empleats del comú moltes de les tasques que es contractaven fora.

El comú va tancar a l’octubre l’exercici del 2016 amb un superàvit de només 349.496 euros. Com s’ho han fet per rebaixar l’endeutament?
Hem establert que si no hi ha partida pressupostària no es pot comprar, si dins d’un capítol no hi ha diners, no es pot fer la despesa. També hem estat molt estrictes amb el funcionament del comú, com ens havia reclamat el Tribunal de Comptes, i amb la contenció de despesa. Tant al comú com a les societats. Hem estat molt rigorosos per fer complir els pressupostos, per fer qualsevol despesa es necessita una sèrie de signatures. Entre d’altres accions, en la renegociació de la contractació d’escombraries vam rebaixar un 40% i escaig el cost i vam apujar també l’impost del foc i lloc.

Com estan els comptes de Naturlandia?
Encara s’hi injectarà una quantitat de diners el 2018, que tot i la previsió crec que serà inferior al milió pressupostat. Estem molt a prop de l’equilibri i de deixar, en acabar el mandat, el comú i les seves societats equilibrades.

Un projecte que estan treballant per engegar és el circuit de ràfting. En quin punt està?
D’aquest projecte se n’han fet les rampes d’accés, la neteja del riu, s’han tret múltiples deixalles. Vam treure 53 tones de runa i deixalles múltiples, vam fer una gran neteja del riu, funcioni o no funcioni el ràfting, això ja és positiu. I després s’han començat a condicionar els saltants i aviat es podran fer les proves de les obres que s’han realitzat, mirar si estan adaptades per posar les barques al riu.

L’empresa Roc Roi va explicar que encara no estaven tancades les converses amb el comú.
Són reunions que es porten al si d’una comissió, i el tema falta que es tanqui perquè és un projecte ambiciós i que crec que l’hem de fer suficientment atractiu i bé perquè doni vida al poble.

Què queda per acordar?
S’està tractant com es farà la comercialització, són els últims passos a fer. Tot i que això no és el polític qui ho estudia, sinó que hi ha especialistes sobre aquest tema per acordar-ho conjuntament amb el comú i acabar de tancar la lletra petita.

FEDA ha mantingut que no adaptarà el cabal del riu. Han decidit que les barques siguin més petites?
És a dir, les barques s’hauran d’adaptar al cabal d’aigua. Pot haver-hi diferents barques en diferents moments.

No els preocupa la viabilitat del projecte quan hi hagi poca aigua, per exemple a l’agost?
El cabal del riu no és una cosa que em preocupi excessivament. Jo crec que el ràfting és un bé per a Andorra i crec que tots hem d’anar en una direcció única, com en qualsevol atracció turística que es faci. Aquest és un projecte que va sortir inicialment de Govern, que es va proposar a nivell de tres parròquies. Finalment, és a Sant Julià on hi ha una prova pilot. Si cap parròquia fes l’aposta que fem pel ràfting, mai sabríem si té sortida. El tram de riu més adequat per aquesta activitat és el de Sant Julià.

L’activitat començarà a funcionar a l’abril des de Fontaneda?
Sí, ho agafem d’entrada des del pont. Al març, abril o maig. Perquè es procedirà a treure ara el punt negre de la carretera General 1, que és el pont de Fontaneda, i no podem fer passar les barques per sota d’on s’estan fent obres. A la CG1 tenim aquest problema amb el trànsit, de fer també un nou vial per treure l’embús del centre. Amb aquesta rotonda, a més, es dona seguretat a l’entrada i sortida de vehicles de la població.

Els acords amb els propietaris estan tancats?
Sí, tot el que afecta propietats està tancat. També han aprofitat per fer entrades i sortides als ter­renys, per fer neteja. Però això ha estat entre l’empresa concessionària i els propietaris.

De l’hotel Imperial, el punt de sortida va moure’s a la benzinera. No es va arribar a un acord en aquest punt?
Va ser més aviat un tema logístic, no d’acord o desacord.

Quant haurà costat la inversió?
Hem pagat ja 170.000 euros i en teníem pressupostats 700.000. Però el que falta seran uns 200.000 euros. Amb tot, hi haurem invertit uns 400.000 euros.

La minoria es queixa de manca d’informació al respecte.
S’han fet tres reunions del ràfting on s’ha convidat la minoria.

Com és que les conselleres Meritxell Teruel i Francesca Barbero, de Demòcrates per Andorra (DA), i el conseller Pere Pràxedes no formen part de les juntes de Govern?
Tots els partits amb membres de la majoria estan representats a la junta. Hi ha altres membres que són o eren de DA que van entrar-hi, com Joan Gómez i Joan Vidal, que ho era.

Després del distanciament que ha mostrat DA, creu que Laurèdia en Comú té possibilitats de convertir-se en partit?
No he participat en cap conversa al respecte. Només puc dir que soc independent i que em vaig presentar per donar suport al cònsol Josep Miquel Vila i ho mantinc. Personalment, crec en les persones, no en els partits.

Què va passar entre Joan Vidal i els treballadors del comú que van ser expedientats?
És una qüestió interna del comú.

Vostè és conseller de Serveis Públics, com està la qüestió de la separativa d’aigües?
Està avançat, perquè hi ha estudis fets, però el comú no està en facultat d’assumir el cost.
Veure’n més
18
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477