Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Joan Capdevila

“El que més em sorprenia era que sempre jugàvem a casa”

El català de 39 anys torna al país com a convidat estrella en un acte publicitari del Vall Banc FC Santa Coloma i congrega la base, antics companys, amics i curiosos a la botiga Kilvil
L'ex-futbolista professional Joan Capdevila es va mostrar, com sempre, encantador amb tots.

“El que més em sorprenia era que sempre jugàvem a casa”

L'ex-futbolista professional Joan Capdevila es va mostrar, com sempre, encantador amb tots.

XAVIER PUJOL
Actualitzada 19/12/2017 a les 07:23
El 4 de juliol de l’estiu passat el mític futbolista Joan Capdevila va penjar les botes al Vall Banc Santa Coloma després d’un matx de prèvia de Champions. Feia dies que no es deixava veure pel país i ahir va estar present en un acte publicitari amb Viladomat (les samarretes del Vall Banc estan a la venda a la botiga Kilvil i per Internet) on, a més, se’l va homenatjar via Ilde Lima.

A què es dedica actualment?
A ordenar la meva vida, perquè, és clar, he estat 19 anys fora de casa i necessito gaudir de la família i nens. En retirar-me creia que tindria més temps lliure, però no està sent ben bé així, ja que vaig sense temps a tot arreu.

Entenc que li agradaria seguir vinculat al món del futbol.
Sí, sí, de moment només jugo amb els veterans del Tàrrega per distracció.

Com estan les negociacions amb l’Espanyol? Ha pogut parlar amb Chen Yansheng?
No encara, no encara, estic fent pressió, malgrat que no hi ha manera [riu]. En qualsevol cas, a dia d’avui són moments difícils, estem al desembre i el club està centrat en l’actual temporada, de cara a la propera campanya ja veurem què passarà.

Quin càrrec li faria més il·lusió?
Entre tots ho hem de buscar i decidir. Potser ambaixador o una funció lligada amb l’àmbit més esportiu. El futbol base alhora també és una possibilitat. No obstant això, el primer és que l’opció sigui real i el que vingui em quadri.

De quina forma seguirà vinculat al país?
Andorra el tinc a un pas, aquest any m’ha servit per conèixer a fons diferents indrets espectaculars, he fet més amics i, per tant, sempre hi puc tenir més vincle. M’agradaria venir a veure algun partit de Lliga i també gaudir de la desconnexió de la vida quotidiana que et permeten aquestes muntanyes.

Se’l podria definir com l’ambaixador del Vall Banc Santa Coloma?
No se sap mai, potser sí [riu]. Qualsevol cosa que pugui dur a terme per ajudar el club allà estaré i, sobretot, arran que són realment familiars, m’he sentit integrat des del primer dia. No tanco les portes a res.

Està mirant els seus antics companys vestits de curt amb ganes d’unir-s’hi.
Totalment. De totes formes, en el seu dia ja vam dir de quedar per entrenar, però no ho vam poder concretar. Més endavant segur que organitzarem un entrenament per retrobar-nos, passar-ho bé i riure una estona.

Ha estat marxar vostè i sembla que el troben a faltar, ja que no lideren sense pressió.
Aquest curs la Lliga és cosa de dos, sense cap mena de dubte. I ha d’anar força malament perquè al final no s’acabi aixecant el títol. Ara bé, queda moltíssim, el play-off, i no se’n poden refiar. El món del futbol és imprevisible i un duel mal competit pot desenvolupar una mala ratxa. L’important és que el Vall Banc depèn de si mateix i s’ha de mantenir en aquesta posició privilegiada.

Què és el que més li va sorprendre de la primera divisió andorrana?
El que més em sorprenia era que sempre jugàvem a casa, a vegades no sabia si competia com a local o visitant [riu]. O que en tota una primera el camp normalment estava buit. Es veu que el futbol no agrada gaire, tampoc és cap inconvenient, ja que en aquest esport et pots divertir amb o sense gent.

Veu el Vall Banc treballant per capgirar aquesta situació?
I tant! Per exemple de la meva experiència puc explicar que des que vaig disputar les eliminatòries de Champions fins que definitivament vaig ser jugador, s’ha incorporat un preparador físic o ara el tema de vendre les samar­retes. Certament estan progressant i fent les coses bé, és l’equip capdavanter i tant de bo tingui tirada mediàtica.

Per què es va decantar per la Lliga d’Andorra i no pas la del Qatar o l’Aràbia Saudita, tal com fan molts altres?
Pràcticament estava retirat per una lesió al genoll, no podia cór­rer al 100% i d’alguna manera l’Iván Parra em va convèncer dient-me que pujaríem junts. És clar que en les meves condicions físiques i l’edat no hauria anat a Aràbia. Ho vaig fer més com a hobby, tot i que m’ho vaig prendre amb professionalitat.

Ja té un campus d’estiu a Tàrrega, li agradaria obrir-ne un altre al Principat?
No m’ho havia plantejat mai. És una gran idea i ho podria parlar amb el club i engegar un campus Futbol Club Santa Coloma Joan Capdevila.

L’homenatge que li han fet li ha posat el pèls de punta...
No m’ho esperava per a res, ha estat un detall [una placa] que agraeixo i diu molt de la grandesa que té l’entitat dins de les seves possibilitats. Els petits detalls són els que m’omplen.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477