Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Jean François Zygel

“No tinc res contra el recital, però hi ha altres models”

Tanca aquesta nit la saison culturelle, amb un homenatge a Bach fet d'improvisació
El pianista és una figura popular al seu país, amb programes en ràdio i televisió.

“No tinc res contra el recital, però hi ha altres models”

El pianista és una figura popular al seu país, amb programes en ràdio i televisió.

Actualitzada 23/11/2017 a les 07:11
Jean-François Zygel debuta aquesta nit a Andorra, amb un concert a l’Auditori Nacional (21 hores), Ça reste entre nous. Improvisations sur Bach. En el marc de la Saison Culturelle.

D’on li va venir aquest gust per la improvisació?
Tot procedeix de Mozart. A l’escola ens van passar un film, Mozart enfant prodige, on vèiem un marrec ros i amb rínxols, que no feia ni dos pams i que improvisava a petició del públic sota els ‘oh!’ i ‘ah!’ de marqueses i elegants duquesses. Aquella tarda vaig declarar solemnement que el meu ofici seria ser Mozart!

Avui ens presenta improvisacions sobre Bach. Per què homenatjar aquest compositor?
Sempre hi ha un moment a la vida d’un músic en què Bach li cau a les mans. Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Chopin, Brahms, Liszt o Xostakóvitx i Hindemith li ho deuen molt. A banda, recentment s’ha convertit en l’aliment preferit dels improvisadors, especialment els músics de jazz. I com a músic clàssic, Bach forma part necessària de la meva família.

La improvisació ajuda el públic, els no iniciats, a portar a la música?
Si fascina i agrada al públic és perquè els espectadors aprecien la interpretació. A banda, és un art efímer, un concert viu: el públic adora la idea que la música que escolta està sent tocada per a ells i que mai més no tornarà a ser tocada igual.

Per què consagra una part del seu temps als programes divulgatius a la ràdio i la televisió? No li representa un temps perdut com a concertista i compositor?
Penso que els artistes han de saber explicar i transmetre el seu art. Per això consagro el vint per cent del meu temps a aquesta tasca, o a la docència al Conservatori de París.

Té la idea de dinamitar el model de concert tradicional. Què vol aportar de nou?
No tinc res contra el recital tradicional, però cal que no sigui l’únic model, l’únic format imposat. La fórmula del recital procedeix de la segona meitat del segle XIX. Abans, eren més inventius, més diversos, no es dubtava a barrejar l’orquestra i el solo, repertori i improvisació, teatre i música, fantasia i música religiosa.

Per què ‘L’Alchimiste’ com a títol de l’últim àlbum?
L’alquímia de l’album conté dos ingredients principals: un recull de les cançons franceses més maques i un gran piano clàssic, amb trompeta, percussions i clarinet, una trobada imaginària, inèdita, entre clàssica i chanson.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477