Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Núria Gras Rafecas

“Vivim en un país idíl·lic, però amb misèries i clavegueres”

Un ‘thriller’ ambientat a la Batllia, on treballa, amb assassí en sèrie, ha reportat a aquesta periodista de formació reciclada en novel·lista el premi gros de la nit literària
Gras es va fer amb un dels principals guardons de la Nit, celebrada enguany a Encamp.

“Vivim en un país idíl·lic, però amb misèries i clavegueres”

Gras es va fer amb un dels principals guardons de la Nit, celebrada enguany a Encamp.

Xavier Pujol
Actualitzada 13/11/2017 a les 06:59
Núria Gras Rafecas. Encampadana llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), presidenta de l’Associació de Donants i Trasplantats d’Andorra i, ara, flamant nova guanyadora del Fiter i Rossell de novel·la, que va rebre dijous, en el marc de la Nit Literària que organitza el Cercle de les Arts i de les Lletres. Amb Paradís d’ombres, un relat que s’emmarca en el gènere negre que li ha reportat els 10.000 euros en metàl·lic del premi i veure publicada l’obra. Un incentiu per a una debutant.

Gènere negre i ambientació a Andorra, doncs.
Sí, explica una història sobre un assassí en sèrie que mata gent que treballa a la Batllia i la investigació d’un policia, Franc Moix, per aclarir els crims.

Moix ens ha de recordar el Boix d’Albert Villaró?
No, no, el vaig triar perquè és el nom de la meva parella, que es diu Francesc Fernández Moix. No és policia, però és cert que m’ha inspirat molt el personatge, que és absolutament fictici.

Per què crims a la Batllia? Home, a vegades volem carregar-nos els que tenim més a prop: ha estat això?
No, no, de cap manera. Només volia que l’assassí es concentrés en un col·lectiu concret i aquest és el que conec. Però no, no, cap venjança tampoc. La història és absolutament inventada, no hi ha res que sigui real. Només els espais, els carrers d’Andorra, edificis com Caldea, etcètera.

És a dir, que no podrem jugar a veure si reconeixem algú?
No, ningú. Són del tot inventats.

Per què novel·la negra?
Doncs perquè també és el que m’agrada com a lectora. Escriptors com Chandler, que m’agrada moltíssim, o Mankell o Highsmith, també de petita llegia molt Agatha Christie.

Ells aprofiten la trama de ‘thriller’ per dibuixar una societat. Serà el que trobem al seu relat?
Sí, qui llegeixi la novel·la trobarà a banda altres subtrames que m’ajuden a explicar quin tipus de societat som. És per aquí, en realitat, que va el títol: és un paradís, perquè vivim en aquest país sense delinqüència, de paisatge idíl·lic, però també tenim les nostres misèries i clavegueres i per això Paradís d’ombres.

És la seva primera novel·la?
Sí, havia guanyat la primera edició del concurs de relats de ter­ror d’Encamp. Després he fet quatre anys de classes d’escriptura a l’Ateneu barcelonès i la novel·la ha estat tutelada pel meu professor, Jaume Pons.

Vostè ve del periodisme. Amb això ja tenia una mica de ter­reny guanyat?
Vaig estar a l’Andorra Magazine i El Correu Andorrà. Però l’escriptura és molt diferent. Com ens deien a la facultat, la diferència entre un escriptor i un periodista és que aquest últim ja ha de dir el nom de l’assassí a la primera línia. A banda, escriure novel·la és refer i refer.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477