“El morbo de desenvolupar la part fosca em repta com a escriptor”

Ens plantejarà un nou repte, als lectors?

No, jo crec que no serà un llibre complicat. De totes maneres, el meu objectiu no és complicar la vida a la gent, jo simplement escric pensant en un lector que tingui uns interessos que coincideixin amb els meus.

‘Arnes’ és un llibre de relats. Què hi trobem?

Sí, quasi una novel·la, en el sentit anglès del terme, és a dir, un conte molt llarg. Si més no, els primers, i gradualment van decreixent. És difícil explicar les trames perquè són relats amb moltes capes, que no es desenvolupen linealment, així que per parlar de la trama hauria d’exposar cada relat. En alguns casos hi ha ambients hiperrealistes, fins i tot costumistes. En d’altres són més experimentals.

Fosc, sembla, per aquest títol que fa referència a un insecte?

És un llibre amb contingut fosc, toca temes relacionats amb la part més complicada de l’ésser humà, parla de gent difícil, de gent amb vides marcades per la tragèdia, relats on no hi ha una visió eufòrica de la vida o final feliç, és cert, com a Res no és real. D’aquí el títol que vaig triar.

El que li interessa, diu, és l’experimentació. Té punts en comú amb algunes de les seves obres anteriors?

El que m’agrada és canviar, fer coses noves en cada ocasió, utilitzar tècniques diferents. Potser algun dia arribaré a fer alguna cosa que al lector li recordi Res no és real, o Cartes mortes, és inevitable que surtin punts en comú, però miro de no repetir-me. No ho sé si això és bo o dolent, però no podria escriure alguna cosa que a mi m’avorrís, que fos repetitiva. Ja prou fart acabes dels textos quan els has de revisar i revisar i prou solitària és la feina de l’escriptor com perquè, a sobre, t’avorreixi. Jo no soc un escriptor de best-sellers. El que espero és que si el que escric és interessant per a mi també pugui ser-ho per a alguns lectors.

I per què aquest interès per les ànimes i els ambients foscos? Res a veure amb la realitat que l’envolta?

Tenia més relats i en la selecció final és cert que han quedat els més foscos, els que parlen de gent malaltissa, de criminals. Suposo que sí que al rerefons hi ha una reflexió sobre la societat: desgraciadament no ens falten motius per estar preocupats. Però no m’agrada fer cap discurs moral. Només és que soc receptiu al que passa al voltant. O potser sento el morbo de desenvolupar aspectes durs de la vida, potser perquè em suposa un repte com a escriptor.

A ‘Res no és real’ ens va fer patir prou.

Doncs a aquell encara se’l podia buscar un punt optimista. A Arnes el to és impepinablement fosc, sense discussió, no he deixat gaire sortida al lector.

Doncs res, gràcies. I a banda, sembla que Andorra viu una eclosió de noves veus. Què li sembla?

Trobo molt interessant que el panorama es mogui. Jo no veig competidors ni enemics en els altres autors, no penso que ens trepitgem. Diria que estem creant una xarxa bastant potent i amb gent que escriu des de diferents gèneres i amb punts de vista i interessos molt diversos: gent amb una escriptura més experimental i qui fa gènere pur. Jo no faig cap distinció entre alta literatura o gènere: tot és enriquidor. És interessant que en un país tan petit tinguem tanta veu. N’estic molt satisfet.