“El mercat laboral andorrà busca més treballadors que fa un temps”

Llicenciat en ciències de la comunicació, Albert Batalla és alcalde de la Seu d’Urgell des de l’abril de l’any 2008 i és diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya.

El desembre passat es va arribar a un acord amb el Govern d’Andorra per augmentar el nombre de treballadors transfronterers després que la xifra es reduís per la crisi. Creu que cal augmentar més les quotes?

La relació amb el Govern d’Andorra és molt fluïda i crec que hem intentat acompanyar-nos i situar-nos en el nostre objectiu, que és mirar d’aproximar-nos el màxim possible al mercat laboral d’Andorra. El nombre de treballadors transfronterers que es contractaven ha anat augmentant durant les temporades 2014-2015 i 2015-2016. Enguany se suposa que anirà en augment perquè les actuacions que s’han fet per aproximar el mercat laboral andorrà amb gent que busca feina d’aquí a baix està donant fruits, i perquè crec que el mercat laboral andorrà està més a la recerca de treballadors que fa un temps.

Es calculava que per a la campanya d’estiu al Principat faltaven uns 500 treballadors. Creu que una part es podria haver cobert amb gent de la Seu?

També hi ha un element que és que a vegades no és fàcil acostar l’oferta a la demanda per temes de formació o per altres qüestions. Que hi hagi una quota específica per a transfronterers tampoc no vol dir que en cas que s’esgoti la quota, que no s’esgota, no puguin accedir a la quota més estàndard o general per als treballadors.

Segueixen rebent ciutadans de la comarca interessats a anar a treballar a Andorra?

Sí. Com a ajuntament no fem la gestió de la borsa de treball, sinó que la fa el Servei d’Ocupació de Catalunya. La nostra tasca, a banda de fer d’interlocutors molt freqüentment amb el Govern andorrà per veure quines necessitats hi ha i mirar d’emmotllar-nos al màxim possible els uns als altres, és escurçar al màxim les distàncies que hi pugui haver en tramitació, en formació i en comunicació.

El fet de compartir una posició geogràfica similar també afavoreix que coincideixin els perfils que es busquen per treballar?

Sí, segurament hi ha sectors i àmbits que pel fet d’estar en un mateix espai territorial són molt coincidents. S’han produït acords entre l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell i la Unió Hotelera en la temporada alta d’Andorra a l’hivern, que justament coincideix amb la nostra temporada baixa. Es tracta de com podem fer que la gent que està contractada a la Seu durant la nostra temporada alta (primavera-estiu-tardor) després pugui trobar feina en temporada alta andorrana.

Un dels altres temes que lliguen la Seu amb Andorra és l’aeroport. A qui pot beneficiar més?

L’aeroport és del territori i ha de beneficiar tothom. El que és bo és que no perjudica ningú. Això és fantàstic perquè vol dir que és la suma d’esforços de tots i vol dir que el territori té un motor que pot anar a més. Evidentment el fet que hi hagi la validació GPS pot donar una garantia definitiva a alguns projectes que poden interessar per fer activitat comercial més sovintejada i generalitzada al nostre aeroport.

Es va tard per validar el sistema GPS?

És un procés molt complicat i té unes validacions tècniques molt sofisticades i molt específiques. És un sistema que funciona en altres aeroports d’Europa, però és la primera vegada que estrictament s’implanta en un aeroport espanyol i, per tant, això suposa que qui ho ha de validar s’ho estigui mirant amb molta intensitat i amb molta atenció. La feina està ben feta, la Generalitat l’ha feta amb molt rigor i esperem i desitgem que com més aviat millor es desbloquegi perquè segurament serà la porta d’activitat de l’aeroport, que ja existeix, i que pugui augmentar.

La línia de bus entre la Seu d’Urgell i Andorra ha estat en el centre del debat per si el recorregut s’hauria d’acabar a l’estació nacional o si s’haurien de mantenir les mateixes aturades com fins ara. Què en pensa?

Crec que el transport públic ha de ser per sobre de tot pràctic i útil per a la gent. Si no ho és la gent no el farà servir i per tant aplicarà altres sistemes de transport, com el privat, amb els costos que té des del punt de vista econòmic i mediambiental. Estic convençut que el Govern d’Andorra té el mateix criteri perquè les coses es facin de forma pràctica i útil per a la gent i si és pràctic i útil per a la gent que aquesta línia faci diverses aturades segur que es trobarà una solució com s’ha trobat de forma provisional els últims mesos. Confio plenament que això es pot articular i es pot resoldre i segur que hi ha bona predisposició del Govern d’Andorra.

Una de les assignatures pendents a la comarca de l’Alt Urgell és el relleu generacional.

És evident que per qüestions de formació fins i tot és positiu que la gent pugui voltar, veure coses noves, pugui volar una mica del niu i de la zona de confort i pugui formar-se en altre bandes. Però després tenim el repte del retorn de joves o fins i tot dels joves que es volen quedar aquí.

Quin tipus de mesures estan implementant?

Hem fet el desplegament de la fibra òptica, que vol dir connectivitat i capacitat d’emprendre, aquest estiu s’ha fet un programa de pràctiques al territori, també es donen subvencions per a nous autònoms i per a l’obertura de negocis. Són subvencions petites però és un primer impuls que d’alguna manera pot ser un estímul perquè a algú que se li passi pel cap tirar endavant un negoci ho pugui fer.

Quines sensacions té de cara al referèndum de l’1 d’octubre?

Estem culminant un procés polític que va començar al carrer i que molta gent d’aquest país està empenyent. Les institucions ho estan canalitzant des d’un punt de vista polític perquè finalment els catalans podrem decidir lliurement i democràticament si volem ser un estat independent, i això és molt rellevant perquè des d’un punt de vista històric sense cap mena de dubte hi ha un abans i un després d’aquesta decisió sigui la que sigui.

Es parla que per la seva projecció està cridat a ser un dels polítics amb pes a Junts pel Sí.

Soc un peó i intento fer la millor feina possible a l’ajuntament de la Seu i en aquest cas em sento molt orgullós pel fet de ser l’alcalde. Des del punt de vista polític és el més gran que em podia haver passat. El fet de ser diputat al Parlament de Catalunya en un moment com aquest és un gran honor, però jo em sento absolutament satisfet des del punt de vista d’anhels polítics amb les tasques que estic fent en aquests moments i no tinc objectius ni visualitzo des del punt de vista personal res diferent al que estic fent en aquests moments.