“Hem demanat als bancs certa flexibilitat amb la inversió de fora”

Es pot concloure que la inversió estrangera està estancada?

Diria que no. Van dos anys seguits, el 2015 i el 2016, que estem en 97 milions d’euros, és una inversió estrangera que, per als que no estiguin avesats al que significa, si la posem en comparació amb el PIB és el 3,8% i la mitjana europea, el que capten altres països, està per sota d’aquests valors. Però diria que en el tercer any de llançar un projecte estar ja per sobre dels paràmetres de la mitjana europea, que se situa en l’1,5%, seria poc prudent dir que no estem assolint resultats satisfactoris.

Com evolucionen els números d’aquest any?

Crec que és prematur dir-ho, els projectes tenen un període de maduració llarg i per això hem d’esperar a final d’any. La percepció és que detecto més moviment, molts més projectes empresarials que estan arribant, estem creixen pràcticament un 4% en la interacció d’empresaris que ens estan visitant, sobretot a Actua perquè els assessorem, i em dona un indicador que probablement la inversió estrangera del 2017 acabi en paràmetres superiors al 2016.

Un dels entrebancs que es destaca sempre per a la inversió estrangera és la burocràcia i, segons la CEA, hi ha empresaris que desisteixen de fer el projecte per la tramitació.

Em costa de creure que un empresari seriós deixi de fer un projecte a Andorra perquè l’administració sigui feixuga. Que puguin estar més o menys descontents puc arribar-ho a entendre, però una persona que ha pres una decisió ferma d’elaborar un projecte en un país no canvia de parer perquè l’administració funcioni millor o pitjor. Això no treu que comparteixo amb les associacions empresarials que un dels elements que no hem aconseguit millorar és aquesta percepció, o aquesta realitat que l’administració és burocràtica, feixuga i que costa molt treballar un projecte amb l’administració. I crec que ve motivat perquè hem estat treballant molt focalitzats a optimitzar cadascun dels ministeris, a agilitar molt els tràmits; els d’inversió estrangera van més ràpids que mai però al final hi ha un element i coincidim amb Funció Pública que la percepció de l’empresari és que se sent desatès, acaba havent d’interaccionar amb molta gent a l’administració i amb molts ministeris diferents, i Andorra hauria d’aspirar a tenir una excel·lència en l’atenció a l’empresari.

Els empresaris parlen dels problemes en els controls amb els bancs, d’inversions que obtenen el vistiplau de Govern i no el dels bancs, i plantejaven que potser s’ha de fer de manera coordinada perquè tota la responsabilitat no recaigui en el banc.

Els bancs són entitats privades i tenen capacitat per decidir quin client volen o quin client no volen. Nosaltres quan fem l’autorització d’una inversió estrangera fem una sèrie de validacions, el banc farà les seves, poden ser més restrictives que les del Govern. En aquest sentit, des del Govern hem instat els bancs, que motivats pel que ha passat en la plaça financera els dos dar­rers anys actuen amb un excés de zel, possiblement, els hem dit que no passem d’un extrem a l’altre, que siguin sensibles als projectes empresarials, a aquells projectes seriosos, i que intentin donar certa flexibilitat a tot això perquè és veritat que els bancs són un motor econòmic molt important per a les empreses, però no hem d’obviar que són empreses privades, que rendeixen comptes al seu consell d’administració i per tant prenen les seves pròpies decisions.

Andorra sovint és notícia internacionalment per afers on no surt ben parada.

No hi ajuda, preferiríem que aquestes notícies relacionades amb la mala imatge d’Andorra no existissin i n’hi hagués d’altres, però tant des del sector empresarial com des del públic hi ha un esforç per comunicar que Andorra ja no és el que era històricament, que ha canviat absolutament el model econòmic, que hi ha una aposta per nous sectors, per l’obertura econòmica, i en aquest sentit malauradament haurem d’anar convivint amb aquestes notícies i fer un esforç comunicatiu com ja estem fent.

Afecten l’inversor aquests afers?

Al final sobretot en el món empresarial un empresari sap separar molt bé les coses, sap separar quan una determinada notícia va associada a les males pràctiques d’un determinat grup empresarial o una persona de quan són notícies que estan promogudes o relacionades amb l’activitat econòmica que fa un país. Un empresari seriós ho sap separar i això ens ho transmet.

La seguretat jurídica, l’estabilitat, està consolidada suficientment per donar resposta a les demandes dels empresaris?

Raonem-ho des d’una perspectiva econòmica, jo m’ho he trobat. Recentment teníem el congrés de la Fiabci, un èxit de congrés, que ens va permetre promocionar Andorra com a destí de negocis, i vaig tenir la possibilitat de reunir-me amb molts d’aquests empresaris i t’acaben fent una pregunta clau i essencial: “Teniu un sistema fiscal molt competitiu, quines garanties tinc com a empresari que això perdurarà durant molt de temps?” És molt senzill, la resposta és econòmica pura i dura, Andorra és un dels països on el nivell de deute públic per PIB és dels més baixos i això ja dona un paràmetre de la capacitat de retorn que té Andorra del deute. Més enllà d’això, quants països tenen equilibrats els comptes? Si analitzem la relació entre ingressos i despeses del Govern veurem que fins al 2012 hi ha hagut dèficits creixents i diria que importants, i des de llavors han baixat i tenim fins i tot exercicis amb superàvit. Un Govern que ingressa més del que gasta mostra als empresaris que no té necessitat d’incrementar els impostos perquè ja està en certa manera equilibrant els comptes, aquesta és la millor garantia per a un inversor, que les finances públiques estiguin sanejades.

És una garantia puntual, ja que un altre Govern pot decidir canviar la pressió fiscal.

Crec que ho hem de traslladar més enllà de la política, part del procés de millora del marc normatiu el va iniciar el Partit Socialdemòcrata. Hi ha una voluntat d’homologació pràcticament de totes les forces polítiques, i una voluntat claríssima de tots els governs de tenir les finances sanejades.

La negociació amb la UE és una porta d’entrada per explicar el que s’està fent i la voluntat d’obrir-se a la normativa internacional?

Qualsevol àmbit, qualsevol opor­tunitat és bona per explicar Andorra i òbviament dintre les negociacions de l’acord amb la UE tenim l’oportunitat d’explicar el projecte de reformes i de modernització de l’economia andorrana, però no únicament aquí perquè al final hem de ser capaços de fer-ho en qualsevol àmbit.