“Cal aconseguir que l'empresari no vegi el reciclatge com un cost”

Després de la 1a Jornada Internacional d’economia circular, que es va fer a An-dor­ra el primer de juny, Agreda fa balanç i analitza quins són els sectors en els quals es pot millorar la quantitat i la qualitat del reciclatge, així com la manera d’aconseguir-ho.

La Jornada d’Economia Circular va permetre crear les sinergies esperades? Quina valoració en fa?

Vam quedar molt contents, sobretot perquè vam tenir més assistents del previst. En total vam ser uns 200 participants, quan n’esperàvem uns 150, i el 80% eren de França i d’Espanya. El feedback que em va arribar és que entre ells van fer bons contactes i esperem a veure com evolucionen de cara al futur.

Per què és tan important l’economia circular?

Bàsicament per dos motius; primer perquè és necessari i segon perquè ho marca Europa. Ens estan fent veure que no podem seguir amb aquesta cultura de consumir productes i tirar-los després. No podem continuar així i haurem de revisar aquest concepte, pensant en les generacions futures. Un exemple que va sortir a les Jornades va ser que no és lògic que després de comprar una impressora, gairebé ens acabi costant més car el cartutx de tinta que la mateixa màquina. Cal fabricar els productes pensant ja en la seva reutilització futura.

El nou repte de la població a l’hora de reciclar és la matèria orgànica?

És dels més difícils, i això es pot comprovar veient que sempre és el contenidor més petit. La matèria orgànica es pot reutilitzar per als horts o per fer abonament si es tracta bé. Fins i tot a França s’estan creant minigalliners a les cases per poder aprofitar-la. A Andorra no ho podem fer perquè no tenim prou producció per fer la inversió necessària per conformar el producte, i per tant hem hagut d’arribar a acords amb Espanya i estic convençut que serà molt positiu.

Quins són els residus que més separa la població andorrana?

Dintre dels nostres associats veiem que es recicla molt el ferro i la ferralla però no tant els vehicles abandonats, que costen una mica més. També és bastant regular el sector de la runa, encara que la construcció ha baixat una mica, i per tant també el volum de reaprofitament. Els productes líder són el vidre, després cartrons i finalment els envasos, que els podríem catalogar com l’últim de la classe, però això no vol dir que suspenguin.

I la separació que fem és cor­recta?

En general sí, però es nota la diferència de les zones més poblades tot l’any amb aquelles que són més turístiques. Moltes vegades, els visitants arriben per passar un cap de setmana i no fan aquí el que sí que fan a casa seva. Tenen eines suficients perquè la xarxa de contenidors que tenim no està malament, encara que com tot, és millorable.

Algun dia podrem reciclar els nostres residus?

És molt difícil. Som 70.000 habitants que generem molts residus perquè tenim 8.000.000 de turistes, però no el volum ni la superfície suficient com per poder fer una indústria d’aquest tipus. El medi ambient no té fronteres i per això hem d’exportar-ne aproximadament el 80%, de totes maneres, la tecnologia avança molt de pressa i qui sap si en el futur ens en podrem fer càrrec nosaltres mateixos.

Andorra està per sobre de la mitjana europea dels països en recollida selectiva.

Això ens fa sentir orgullosos perquè som dels més joves en aquest camp. Vam començar a recollir el vidre fa només 20 anys i ser un dels països més avançats d’Europa està molt bé. Tant de bo poguéssim ser els líders, i per tant un referent mundial. Ara falta superar-nos i anar més enllà per aconseguir arribar al 50% el 2020. Des d’Agreda pensem que és un projecte ambiciós sí, però impossible no.

Tornant a l’economia circular, s’implanta a bon ritme?

Sí, però de manera esglaonada. Cada dia es veuen més contenidors. Abans amb un ja n’hi havia prou, però ara en podem tenir tres o quatre. L’economia circular avança a bon ritme, però quan arribin les noves generacions, més avançarà.

D’ells depèn el seu futur?

Ensenyar-los l’economia circular des de petits és la millor feina que podem fer. Ells han nascut ja amb els tres contenidors a casa i sabran sempre què fer amb ells i per què es fa d’aquesta manera. Algunes persones que són d’una generació més gran no s’acaben de creure del tot el circuit, i per tant no sempre volen fer les tasques de reciclatge com toca.

A partir de l’octubre, les 8 grans superfícies comercials seran productors singulars de residus. Bona notícia?

Com més puguem reciclar i reintroduir a l’economia sense enterrar-ho o cremar-ho, millor. Cal aconseguir que l’empresari no vegi el reciclatge com un cost o un problema, sinó com una oportunitat per millorar el seu entorn o el medi ambient. En aquest sentit, esperem que arribin a les 1.000 tones marcades, però això hauria de ser només el principi, i un cop s’assoleixi, caldrà anar un pas més enllà i buscar-ne de més ambiciosos.

Era necessari fer pagar al consumidor les bosses de plàstic de la compra?

Sense dubte, perquè és un dels productes que més mal fa al medi ambient, a més, és molt difícil de destruir. Sabem que no és còmode per a algunes persones, i que en el fons és un canvi d’hàbits, però era una mesura que calia implantar al més aviat possible. A més, amb el carro de la compra ens podem estalviar problemes d’esquena.