Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
José Luis González Brunat

“És més fàcil anar a treballar a Àfrica que no a França o Espanya”

El president del Col·legi d'Enginyers demana l’homologació plena perquè ara es limita segons el país que hagi emès la titulació i destaca que els enginyers del país poden aportar molts coneixements en infraestructures
José Luis González als estudis de la ràdio del Diari.

“És més fàcil treballar a Àfrica que no a França o Espanya”

José Luis González als estudis de la ràdio del Diari.

Fernando Galindo
Actualitzada 03/04/2017 a les 09:48
Representa des del febrer un col·lectiu, amb més de vint enginyeries diferents, que vol que la població i les administracions siguin conscients dels problemes que representen l’homologació de la professió o els efectes de la crisi, que els ha castigat com a sector lligat a la construcció, segons comenta a COPE Andorra-AD Ràdio.

Quina és la principal problemàtica que s’ha de resoldre?
Amb l’obertura i les negociacions amb la UE s’ha avançat a una velocitat alta quant a reglamentació, legislació i acords que no està prou madura. Per exemple, el procediment d’una persona estrangera que vol venir a treballar al país perquè té certes disfuncions i podria donar-se el cas que si l’administració i el Col·legi no estem d’acord se li pot generar una inseguretat jurídica que va en contra dels interessos de tots. L’administració rebrà reclamacions, nosaltres també, i l’administrat es trobarà que una part li diu que sí i l’altra que no, o a l’inrevés. El procés s’hauria de revisar perquè la persona sàpiga si el procediment començarà bé i podrà exercir o no i per tant ja no el comença.

Quines són les disfuncions?
Una persona que vol venir a treballar al país comença el seu procediment administratiu amb Govern i el ministeri competent l’autoritza per exercir una determinada professió a Andorra. La llei indica que per poder exercir realment necessita col·legiar-se, si nosaltres no estem d’acord amb aquesta resolució aquest senyor es troba a la meitat del camí, entre dos aigües.

Per què poden no estar d’acord amb la resolució?
Per reconeixement de titulació acadèmica. El Col·legi d’Engi-nyers, a diferència del d’advocats o arquitectes o metges, no regulem una única professió, sinó més de vint. Moltes vegades requereixen investigació perquè els membres de la junta, tot i la bona voluntat que tenim, no coneixem en detall aquestes 21 professions, hi ha consultes jurídiques al darrere, es requereixen uns terminis i prendre unes decisions al meu entendre des de l’origen del procediment de forma molt més conjunta entre el ministeri i el Col·legi.

No hi ha uns mecanismes d’homologació reconeguts, tots vostès han estudiat fora?
Sí. Ens estem trobant que és més fàcil anar a treballar fora de la UE, a països de Llatinoamèrica o Àfrica que no a França o Espa-nya. Un enginyer andorrà que hagi estudiat a Espanya no tindrà problemes, però si ha estudiat a França té enormes dificultats, a vegades insalvables, hi ha companys que porten anys intentant poder homologar. Per tant, aquesta reciprocitat que sobre el paper és molt senzilla quan hi ha simetria perfecta sobre les dues parts, un enginyer d’un país podrà treballar aquí si el d’aquí pot treballar allà, doncs no és de facto perquè hi ha un tercer element que és qui ha emès el títol acadèmic. Si és coincident amb el país hi ha reciprocitat, si no, no funciona.

Hi ha més facilitats per a un estranger per exercir aquí que per a un andorrà a fora?
Sí, clarament, i aquest és un dels aspectes que caldria interpretar de forma seriosa i conscient de l’aplicació del concepte de reciprocitat que s’està fent.

En el sentit de fixar més limitacions a qui ve a Andorra o tantes com es trobi l’andorrà que vol anar a fora?
Com a mínim tantes, és la posició del Col·legi. Si existís un mecanisme pel qual un enginyer andorrà col·legiat a Andorra, per tant reconegut com a engi-nyer, pogués treballar a Espanya, França o qualsevol dels països dels quals rebem enginyers, no hi hauria cap inconvenient, però aquest mecanisme avui no és clar, no m’atreveixo a dir que no existeix, però en determinats casos que s’ha intentat no s’ha aconseguit amb èxit i per tant entenc que és un problema.

Què fan les enginyeries andor­ranes implantades a fora?
El sector del país és molt coneixedor de les necessitats que requereixen els projectes d’infraestructures en alta muntanya. Energia, aigua, carreteres, tot el que estem desenvolupant aquí és traslladable i estan fent projectes d’infraestructures en entorns difícils. També hi ha una altra part d’empreses especialitzades en transport per cable, que estan afegint valor i desenvolupant projectes als Andes, els Balcans. És traslladar el coneixement que s’ha anat agafant aquí a altres llocs on pot ser útil.

Quina és la xifra d’enginyers que hi ha a Andorra?
És una bona pregunta a la qual ni tan sols jo puc donar la resposta. Puc dir que de col·legiats n’hi ha 149 i hi ha un altre grup que treballen a l’administració, comuns o Govern i no tenen obligació d’estar col·legiats, posem que parlem d’una trentena més. Després hi ha una reclamació del Col·legi en relació als enginyers que estan treballant a les constructores, que entenem que han d’estar col·legiats i no tots ho estan. Consideren que com que no estan signant projectes, que és cert, no haurien d’estar col·legiats, però per part nostra considerem que estan exercint realment d’enginyers i sí que estan signant actes d’obra i exercint responsabilitats tècniques, per tant haurien d’estar col·legiats. Jo confio que això es rectifiqui.

Quants professionals de fora han arribat, ha tingut impacte?
Cinc. Andorra és un mercat madur i la immensa majoria de necessitats estan cobertes i és un mercat molt petit i on és molt important el coneixement del territori i de tots els agents del territori.

Hi ha feina per a tots els engi-nyers o hi ha problemes?
Hi ha feina per a tothom, qui més qui menys està treballant, no als preus i en les condicions que es voldrien, perquè venim de la crisi, on hi va haver un deteriorament de preus molt important per la baixada d’oferta laboral i van abaixar els preus al límit i això es recuperarà molt, molt lentament, encara estem remant molt fort.

Està ben delimitada la feina d’arquitectes i enginyers?
Hi ha aspectes que són molt clars però hi ha competències compartides, i aquí no sempre tenim el mateix punt de vista. L’àmbit on potser hi ha més disputa és l’urbanístic, en obres d’interès civils on els enginyers civils tenen igual competències que els arquitectes. Un volum important de tipus d’edificació, figures de planejament urbanístic, plans parcials, plans especials, projectes de reparcel·lació ho poden fer els dos.

Com els afectarà l’acord amb la UE, n’estan informats?
Sí, afecta temes legislatius i normatius. És molt important que els professionals que tinguin interès a venir es trobin un país ben regulat, ben reglamentat, que els doni seguretat jurídica que vegin que les coses es fan de forma seriosa i estem en el camí.

S’ha d’avançar en aquest camí cap a la Unió Europea?
A nosaltres ens convindria un bon acord amb la UE per poder treballar en condicions raonables en l’àmbit més pròxim, el pirinenc, costat francès o espa-nyol. Podríem aportar molt i és un actiu del país per poder oferir als veïns en els acords que seria satisfactori per a les dues parts.
  • #9 Pepe
    (03/04/17 10:31)

    Totalment d'acord amb #1. A mes el col·legi d'enginyers d'Andorra te uns criteris de selecció dels membres bastant raro, registrant també enginyers tècnics, figura que nómes existeix a Espanya. Poca credibilitat tenen, la veritat. I no parlo del amiguisme etc...

    Respondre
  • #8 Geòlegs
    (02/04/17 21:00)

    Enginyers va dir..
    El tema de les competències sempre ha estat un tema controvertit. A Andorra n'hi ha molts bons professionals en cada sector. El problema bé quan un "enginyer" pensa que té més coneixement que qualsevol altre professional i menysprea el treball de la resta. He vist enginyers industrials signant estudis geotècnics o projectes d'estructura,sou un gremi molt ampli, potser us ho heu de mirar abans d'atacar a altres professions.

    Respondre
  • #7 GAD
    (02/04/17 19:37)

    Hi ha una cosa que no entenc. Els enginyers estàn formats a França i Espanya. Tenin els diplomes dels paisos respectius, no entenc que després no trobin feina ! En principis, fins ara, ha estat molt fàcil per un andorrà treballar a França. No necessitaba cap permís de treball. Això és un tractat históric vist l´estreta relació entre Andorra i França. Amb Espanya, normalment era diferent ja que un andorrà era considerat més aviat com un estranger amb necessitat de permis de treball. França ha representat sempre un avantatge més gran que Espanya per els andorrans. No oblidem que el Lycée Comte de Foix depèn de "l´Académie de Montpellier". Tots els estudiants tenen el mateix règim escolar que els alumnes francesos. Pel que fan els estudiants dels col.legis espanyols, no sé com funciona. Doncs, no entenc massa el títol de l´article. Potser fa referència al fet de la saturació dintre d´aquest ofici a fora ? com sempre, no és gaire clar. 

    Respondre
  • #6 enginy
    (02/04/17 12:00)

    els enginyers d'andorra la gran majoria tenen titulacions de frança o d'espanya aixo es obvi, doncs l'homologaciò no veig on es el problema, si es vol treballar amb frança o espanya no veig a on esta el problema per estar de alta com a enginyer en aquests paisos, es tan facil com desde la seu obrir un negoci i pagar els impostos corresponents, si hi ha mes feina a frança o espanya que no a Andorra d'enginyer doncs mala sort , però voler fer depen quines obertures a Andorra de moment solament han empitjorat cada sector respectiu, volem exportar sense pensar que ens espere una competencia ferrotge a la cantonada

    Respondre
  • #5 Muriette
    (02/04/17 11:50)

    Pues vinga nen...cap a africa que fas tard... Que tothom te la seva batalla a la vida.

    Respondre
  • #4 Enginyers
    (02/04/17 11:47)

    En aquests moments a Andorra,hi ha una nova generació d'enginyers molt bons,el que ha de fer no se si el col.legi o Govern es regular la seva feina,no pot ser que un geòleg signi projectes d'estructura o hidraulics etc.

    Respondre
  • #3 Yo, mi, me, conmigo
    (02/04/17 09:40)

    Fins a la data, els enginyers del país ens havíem caracteritzat per la discreció.  Constato amb pena, que amb el creixement poblacional, el virus de l'egolatria ja ha infectat a la nova junta.

    Respondre
  • #2 GAD
    (02/04/17 09:39)

    Totalment d'acord amb #1. A França i potser a Espanya ( no conec massa el nivell d' Espanya) hi han ingenyers de nivell altíssim que francament, no ens necessiten ! Viure entre muntanyes ens fa molt sovint pensar que som únics ! Doncs no ! A França hi ha de tot i un nivell molt alt. A Espanya suposo també però probablement amb menys desenvolupament tecnològic. Però hi ha ! Andorra és un "pet de mosca" al mig de tot aquest món que avança a velocitat alta. L'únic que podem fer és anar a aprendre a fora dels que saben. A Andorra falta humilitat, patriotisme i creativitat. En lloc de fer venir sempre els de fora, hauríem de fer com van fer els Japonesos i els Xinesos: Copiar per després fer millor i innovar ! Ens pensem que Espanya és el nirvana i ens tirem cap a baix com una mosca sobre un vidre ! I Espanya fa el que vol amb nosaltres ! França fa temps que ha tirat l'esponja amb nosaltres perquè han vist que no els volíem. La prova la tenim últimament amb tots els events que va'm viure.

    Respondre
  • #1 A França i Espanya són bons
    (02/04/17 08:01)

    A França i Espanya són bons, per això heu d'anar a l'Africa. I a Andorra preferim demanar a fora, on els enginyiers són competents

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts