“No crec que el 'low cost' sigui tan dolent i ha aportat molt al país”

Acaba d’assumir la presidència de la UH i a més de vetllar pels interessos dels 134 associats, preocupats per la nova llei i per poder completar les plantilles, vol implicar el col·lectiu en projectes de responsabilitat social, segons explica en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Quins projectes vol desenvolupar per obrir-se a la societat?

Com a associació d’empreses tenim una responsabilitat que ens obliga a obrir-nos a nous actors, nous partners, i ajudar a tirar endavant projectes dels quals es pugui beneficiar tota la societat. Des de la recuperació del patrimoni andorrà, participar en projectes d’inclusió social per a gent en risc, per donar facilitats a la contractació amb formació. Hi ha projectes ja engegats interessants com ara l’escola de Meritxell, d’altres de caràcter ecològic, i esperem donar una empenta i ajudar aquestes entitats.

Nova llei d’allotjaments, com la valoren?

Feia falta l’actualització perquè el món canvia ràpidament, els hàbits de compra dels clients, la forma de viatjar, no només són hotels, també apartaments, aparthotels, i la gent va buscant coses diferents. Estem esperant el reglament que és el que realment desenvolupa i nosaltres ja ho tenim força regulat i hi ha qüestions que les tenim assumides: seguretat, risc d’incendis, riscos laborals per als treballadors. El canvi no serà gaire gran per a nosaltres, sí per a d’altres sectors. Als apartaments moblats a tot arreu estan tenint problemes perquè la realitat va per davant de les lleis però s’ha de racionalitzar i marcar regles del joc per a tothom, que tothom pugui accedir al mercat però tots amb unes regles, no iguals però almenys assimilables.

Consideraven que les dels apartaments turístics són menys exigents?

Sobretot per als apartaments il·legals, que no fan cap contribució en impostos i no reverteix al país, no hi estem en contra perquè el mercat és lliure però s’han de regular per entrar al mercat i s’han d’adaptar a les normes de seguretat, com la resta.

Hi haurà més eines per vigilar que la classificació hotelera es respecta.

Ens han comentat que el servei d’inspecció es reforça, que és una bona notícia per al client, el país i el sector, i haurem de millorar. I recull una cosa interessant que no gaires països tenen, que és el que fem quan viatgem, mirem a Booking o a TripAdvisor i introdueix aquesta variable a la classificació hotelera. No sabem quina valoració es farà però sí que hi haurà una cosa habitual que les empreses fa temps que fem, que és el mistery guess, que et fa una valoració objectiva.

Hi ha guerra de preus, per exemple ara, al setembre, que ha baixat molt l’activitat?

El 2012 vam tirar endavant una taula per intentar evitar-lo, vam fer la prova a parròquies centrals i ja no ho fem més, però tothom ha pres consciència del seu producte i del que val. No hem arribat a cap pacte ni res, però la guerra de preus es va deixar de produir i pràcticament tots els que havien participat a la taula manifesten que la millora de preus ha estat significativa, vam veure que a poc a poc ja no miràvem tant el preu del del costat, mirem, però ja no és el leivmotiv, i això és important, molt bona notícia perquè ha estat perquè el sector ha volgut.

A l’estiu han millorat les xifres i també han cobrat més cares les habitacions.

Hem tingut millors xifres que l’estiu anterior i la clau és que com a tota l’economia és la tendència i la despesa mitjana del turista, que és el que hem d’anar buscant, s’ha incrementat. Els preus han millorat bastant perquè hi havia més demanda.

Previsió de la tardor-hivern?

Ja no hi ha reserves i volem fer un projecte de big data amb un procés de forecasting de preveure quina serà l’ocupació, la demanda, i el que pretenem és un sistema que permeti a tot el país, des de les pistes, Caldea, hotels, amb qualsevol dada que es pugui dir la temporada va bé, la demanda és gran i podem millorar preus o l’estratègia per comunicar i posicionar-nos en determinats llocs i fer campanyes.

Com veu el debat del nivell del turisme, si és ‘low cost’, si s’ha d’aspirar a un de més poder adquisitiu?

Del low cost hi hauria molt a parlar, vol dir cost baix i no es contradiu amb el fet de donar una bona qualitat. Pots tenir uns costos ajustats i donar una molt bona qualitat, pensem que el volum en aquest país ens dóna molts serveis. Un responsable de la promoció turística del país em feia una reflexió de si volem anar cap a un client de més alt nivell haurem de tancar alguns serveis i això suposa molts llocs de treball, als comuns menys ingressos... No m’atreviria a dir que el low cost sigui tan dolent, ha aportat molt al país i aporta volum i hauríem de saber trobar el client en el moment adient, al preu adient i l’oferta adient.

Ara interessa més volum que no més poder adquisitiu?

Com més poder adquisitiu, millor, però si cobres una habitació a 1.000 euros, què és millor, tenir una o deu a 100? Evidentment pels costos una a 1.000 perquè és menys despesa, però aquestes deu et porten d’altres serveis, generen més negoci, tindran més necessitats.

Andorra està preparada per acollir un turisme superior?

De molt alt nivell, no, perquè aquest mercat busca l’exclusivitat i el nostre model no és d’exclusivitat, necessitaries una estructura de grans hotels de cinc estrelles de gran luxe, que no n’hi ha tants, i altres serveis com el transport, malauradament l’aeroport encara no funciona, necessites molts ingredients per trobar aquest client, no és fàcil. Crec que a hores d’ara no ho tenim i treballem amb el que tenim i millorem.

Es necessiten més places hoteleres?

No sóc partidari de limitacions o moratòries perquè ja vam tenir una mala experiència amb la de la construcció, i és el mercat el que l’ha de regular i ho fa perquè el que no reinverteix amb el pas de temps es queda a fora i acaba tancant. I més ara que amb les xarxes socials tot és tan transparent, afortunadament, i t’obliga a redoblar esforços per millorar.

Quines accions caldrien per atreure més gent?

Trencar l’estacionalitat perquè a Andorra es dóna un cas que no és gaire comú, que són dues temporades altes. Tenim sis mesos, perquè ja hi ha el juliol també amb tota la promoció que s’ha fet, per exemple aquest any amb el Tour ha estat molt bo, i molt ben plantejat per Andorra Turisme pel reconeixement de marca que ha aportat al país i ens porta un altre perfil de client molt interessant, de natura.

Com es pot millorar la política turística?

No sabem ben bé com serà el Cirque a partir del 2018, i si malauradament no torna tindrem un parell d’anys per plantejar una qüestió alternativa per organitzar algun tipus de festival cultural que pugui atreure el client que hem abraçat. No hem de perdre les sinergies de les inversions que s’han fet, la locomotora del Cirque, que ha estat una experiència força positiva.