Editorial
COA 2025
El COA, una institució que ha evolucionat ben poc en els darrers 30 anys i ben finançada públicament, ha tornat a posar en relleu als Jocs de Malta que se sent més còmoda a les llotges que a les pistes a prop dels esportistes que la representen
La cursa de fons dels Jocs dels Petits Estats Andorra 2025 va començar dissabte. El cap de Govern va recollir a Malta la bandera que l’acredita com a pròxim amfitrió d’una competició multiesportiva que manté viu el seu sentit fundacional. Aquest esdeveniment biennal representa un estímul per als esportistes, que difícilment podran participar en un Europeu, un Mundial o uns Jocs, i que tenen l’ocasió de rivalitzar internacionalment amb representants d’estats de característiques similars. També permet posar en context la salut global de l’esport andorrà i de les disciplines. Les vint medalles, cinc d’or, i l’ascens a la classificació general, superant Liechtenstein i Montenegro, mostren el bon treball dels mateixos esportistes, tècnics i federacions en moltes disciplines, especialment en l’atletisme. L’organització d’uns Jocs amb més d’un miler de participants és un repte que exigeix rigor, recursos i coordinació institucional. Haurà de comandar aquesta fita el Comitè Olímpic Andorrà, una entitat que, com la seva homòloga internacional, cada cop està més allunyada dels valors que diu representar i que a Malta ha repetit bona part dels tics tradicionals. La tasca del COA ha d’anar més enllà de les recepcions per acostar-se als esportistes a qui representa i posar en valor l’esforç i els resultats. La negligent política de comunicació –si hem de fer cas a la seva web els Jocs ni han començat– evidencia la desídia característica de l’entitat, cada cop menys connectada a la realitat d’estadis, pavellons o piscines. Una institució que menysté la tasca dels mitjans és una institució que se sent còmoda en l’opacitat i, el que és més greu, que no afavoreix un dels seus principals leitmotivs: la promoció de la pràctica de l’esport... El COA encararà l’any vinent un procés de renovació que més enllà de substituir unes cares per d’altres hauria de comportar la democratització i rejoveniment d’estructures i manera de fer. Potser seria el moment que els esportistes i les federacions més crítiques facin un pas endavant.