Salaris públics

El cap de Govern s’ha blindat aquesta legislatura amb un equip reforçat. A l’assumpció de dossiers transversals a través de tres secretaries d’Estat específiques, una més que la legislatura passada, dedicades a la negociació amb la UE, la transició energètica i la transformació digital, se sumen dues places de nova creació ocupades per les antigues ministra d’Exteriors i cap de comunicació. Cinc professionals més –un cap i quatre tècnics– amb estatus de relació especial tenen tasques relacionades amb la comunicació. I directament per sota de Xavier Espot, Sílvia Calvó, que després de vuit anys com a ministra ha passat a ocupar la plaça de cap de gabinet, un lloc clau d’escassa projecció pública. Si tradicionalment l’estructura dels serveis del cap havia estat minsa, en els darrers anys s’ha potenciat amb una política de contractacions de càrrecs de confiança, que no suposen costos fixos ja que el contracte s’esgota amb el mandat polític, però que penalitzen el pressupost anual. L’executiu és perfectament conscient que l’increment dels assessors té impacte econòmic i, per tant, serà objecte de fiscalització pública. Ha fet públics, tal com l’obliga la llei, els salaris dels càrrecs de relació especial, però en canvi ha fugit amb evasives a les demandes reiterades d’aquest mitjà per obtenir la graella amb els salaris actualitzats del cap de Govern, de ministres, secretaris d’Estat i altres càrrecs de rang equivalent, com la secretària general o la cap de gabinet. Tampoc es troben, la legislatura passada ja no s’hi van posar, en el portal de transparència, una plataforma que no recull ni de bon tros els requeriments que fixa la llei i que conté escassa informació, difícil de trobar i d’interpretar. L’import dels salaris públics acostuma a ser un terreny abonat a la confrontació política i el populisme. Ometre la informació o intentar administrar el tempo contradiu els principis bàsics del bon govern, genera suspicàcies entre la resta de forces i la ciutadania, a més de ser escassament intel·ligent, perquè per una via o altra acabarà transcendint.