Editorial
El termòmetre esportiu
L’esport andorrà travessa un moment propici com confirmen els bons resultats aconseguits en disciplines de neu i muntanya. Els Jocs dels Petits Estats han de demostrar si aquesta bonança, més enllà d’individualitats, s’hi pot traslladar.
Malta es converteix aquesta setmana en el gran termòmetre de l’esport andorrà. L’illa mediterrània acull els Jocs dels Petits Estats, una competició multiesportiva amb una desena de disciplines, algunes de les quals de gran tradició olímpica com l’atletisme, el bàsquet, el judo, el tir o la natació. Un miler d’esportistes de nou petits països –la condició inicial era ser un estat europeu amb una població inferior al milió de persones– hi prenen part quatre anys després perquè la covid va obligar a traslladar al 2025 el Jocs d’Andorra del 2021. El medaller històric està dominat pels tres estats més grans com són Xipre, que ja supera a bastament el requisit poblacional, Islàndia i Luxemburg. Només Mònaco, una autèntica potència esportiva ateses les seves dimensions, s’hi acosta superant fins i tot Malta, que compta amb gairebé 15 vegades més de població. Tanquen el rànquing Andorra i Montenegro, un país que no es va incorporar a la competició fins al 2009. Hi som presents amb la delegació més gran que hi hem presentat mai, un increment afavorit per la inclusió del rugbi de set en el programa oficial, i amb esportistes joves que han començat a fer-se un lloc en el panorama internacional. És el cas de Pol Moya, Nahuel Carabaña o Vicky Jiménez, amb una prometedora carrera davant seu. S’hi suma una segona línia potent amb els nedadors Nàdia Tudó o els germans Lomero i amb nous valors com la joveníssima Duna Viñals i d’altres que viatgen amb la perspectiva de foguejar-se en vistes al 2025. L’objectiu que s’ha marcat el Comitè Olímpic és superar el rècord de divuit medalles, tres de les quals d’or. La fita és plausible després que les primers ja caiguessin al sarró ahir. La grandària i la qualitat dels seleccionats, l’adequada combinació de joventut i experiència i el descart de disciplines amb poques opcions com la vela són arguments sòlids. Però més enllà dels podis, Andorra ha de demostrar capacitat per competir de tu a tu amb estats de característiques similars com San Marino, Liechtenstein o Mònaco.