Editorial
Seguim amb els desplaçats
Tot i l’actuació de l’anterior executiu per evitar els casos dels abusos a treballadors que són subcontractats per al sector de la construcció, encara hi ha obrers que pateixen la mala praxi d’una empresa.
El Govern va canviar la normativa per acceptar al mercat laboral els anomenats treballadors desplaçats -la majoria peruans i alguns colombians en el sector de la construcció- per posar fi a les irregularitats flagrants que s’estaven produint i que eren vox populi, però sense cap denúncia ferma a la policia i a Immigració, amb excepció d’algun intent sense èxit. La modificació sembla que ha pacificat aquesta polèmica, ja que s’exigeix que aquests treballadors tinguin els mateixos drets que la resta que viuen a Andorra, i que els contractes de treball no marquin diferències en detriment de la persona que ve a treballar per un període màxim de sis mesos. Aquesta setmana, el nou ministre portaveu, Guillem Casal, es va referir a aquesta modalitat, i va subratllar que sense denúncies es molt complicat actuar. Durant l'any passat es van fer més de 600 controls relacionats amb treballadors immigrants, i només es van detectar sis irregularitars de caire administratiu. La sensibilitat envers aquest col·lectiu ha de ser més gran, perquè es tracta de persones que es troben en una indefensió total, lluny del seu país, amb un desconeixement total de les lleis andorranes i dels mecanismes de control i amb una por absoluta a quedar-se desemparats i sense possibilitats de tornar al Perú amb la família. És cert que la gran majoria d’empreses que treballen sota el règim de sucontractació ho fan d’acord amb la llei, però n’hi ha una en concret, de domini públic, que continua esquivant les seves obligacions, cosa que perjudica no només els seus treballadors, sinó la resta de companyies, perquè aquesta taca els afecta, encara que en no siguin responsables. El cert és que el contracte de treball que es lliura a Immigració i que s’adapta al que reclama Andorra és només un paper per superar el tràmit que després queda en un calaix, perquè aquesta empresa en concret aplica les mateixes condicions que funcionen al Perú: més hores no remunerades i unes condicions de vida denigrants. S’hi hauria de posar remei sense necessitat de denúncies.