Les possibilitats que ofereix el big data per a les administracions públiques i els governants estan sobre la taula. Les dades, en general, permeten una major precisió i objectivitat en la presa de decisions; l’anticipació i efectivitat en la solució de problemes, i la prevenció de riscos i amenaces. També a Andorra el Govern ha fet una gran aposta per posar al dia la recollida d’informació i el processament de les dades. S’ha assignat recursos especialitzats i s’ha regulat l’elaboració dels plans estadístics i els seus continguts, que són aprovats pel Consell general. Tot i aquest esforç sostingut, hi ha grans àrees, algunes de les quals de gran importància des del punt de vista polític i econòmic, que continuen en la penombra. En aquesta mateixa tribuna ens referíem fa uns dies a l’escàs monitoratge de la inversió estrangera, al nul control per part del ministeri d’Economia de, un cop formalitzada l’operació i constituïda l’empresa, l’impacte econòmic en forma d’inversió o creació de llocs de treball. Tornem a parlar-ne avui davant la perspectiva que la reforma de la llei que regula l’entrada de capital estranger serà un dels projectes estrella en aquest primer tram de legislatura. Resulta molt complicat valorar el valor afegit que ha representat l’obertura de l’economia andorrana sense dades reals, més enllà de les operacions de compravenda immobiliàries. Per tant, els canvis que es puguin fer en la llei, preferentment amb vista a restringir o regular algun tipus d’inversions i de reduir la burocràcia, estaran més emparats en percepcions i en estimacions més qualitatives que no pas quantitatives. La falta d’indicadors i de seguiment de les administracions a les seves pròpies iniciatives és un hàndicap important. I si aquest buit estadístic suposa una barrera pel mateix Govern, encara ho és més per a les forces de l’oposició que actuen encara més condicionades. Perquè, en economia, no només s’ha de preveure l’impacte directe d’una mesura, sinó de tots els efectes col·laterals que comporta.
