Editorial
De salut a vellesa
La branca general de la CASS va minimitzar el 2022 les pèrdues. Tot i això, el Govern haurà de pagar una factura de 31 milions, una xifra que es dispararà si es transfereix part de les cotitzacions que l’alimenten a pensions
Guanyi qui guanyi les eleccions tindrà sobre la taula un dossier ineludible. No ha ocupat tants titulars al llarg de la campanya com la Unió Europea, la carestia de la vida o l’habitatge, però el finançament de la salut i de les pensions són qüestions urgentíssimes. I si unim sanitat i jubilacions no és tan sols perquè tenen un mateix organisme de tutela –la CASS–, sinó perquè són dues àrees interconnectades. La branca general, que inclou les despeses dels prestadors sanitaris, presenta any rere any dèficits, que ha de cobrir Govern. No és, però, ni de bon tros el principal problema de la seguretat social. La branca de vellesa, en canvi, que encara tanca amb números positius, es troba en una situació crítica perquè amb els fons de què disposa actualment –uns 1.500 milions d’euros– no cobreix ni una quarta part dels compromisos que té contrets. Quan les despeses anuals siguin superiors als ingressos, una situació que no trigarà a produir-se si no hi ha canvis, els fons acumulats s’eixugaran a una velocitat vertiginosa, fins portar el sistema a la fallida. Caldran moltes mesures i algunes, amb plantejaments diferenciats de DA i el PS, es debaten al llarg de la campanya, com què cobrir amb impostos i què amb cotitzacions. Els dos partits, però, coincideixen en la necessitat de transferir cotitzacions de salut a pensions, un fet que donaria una mica d’aire al fons de jubilació, però que incrementaria les tensions de la general. Precisament ahir la CASS va fer públics els resultats del 2022 amb un dèficit de la caixa sanitària de 31 milions, deu per sota dels 41 registrats el 2021, um any marcat per la covid. El creixement dels ingressos, fruit de l’increment en un any del nombre d’autònoms en un 10% i dels assalariats en un 6,5%, i el descens de les despeses són les causes que han motivat el descens, que de cap manera es pot interpretar com a tendència. Perquè si excepcional és l’evolució de la massa salarial, encara ho és més que els costos sanitaris, amb tots els compromisos contrets amb la nova cartera de serveis, baixin.