Com s’ha d’actuar quan s’ha d’anar a buscar un menor que s’ha escapat de casa o d’un centre de rehabilitació? Aquest va ser un dels principals punts que es va tractar durant la reunió de dimecres passat del grup de treball de joves adolescents amb trastorns de conducta i addiccions que forma part de la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions. El que es busca és redactar un protocol en el qual el Govern està treballant i que té com a objectiu final que no siguin les famílies les responsables d’anar a recuperar els adolescents que s’han escapat. L’esbor-rany en què treballa l’executiu preveu que sigui un psicòleg o un terapeuta qui es faci càrrec del retorn del menor a casa. A la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions hi participen tres associacions (l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra, l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra i Projecte Vida), i totes tres coincideixen a denunciar que hi ha un increment de casos d’adolescents que fugen de casa i mostren la seva seriosa preocupació per la manera que s’ha d’actuar quan es tracta d’anar a buscar –normalment, a Espanya– un menor que ha marxat de casa; que era tutelat per l’Estat o internat en un centre de rehabilitació. A vegades se n’encarreguen els mateixos familiars, però no és aconsellable per la càrrega emocional que pateixen i pel patiment que han tingut durant els dies d’absència, asse-nyalen els experts i les mateixes associacions. Les entitats també lamenten que la policia només disposa de quatre agents dedicats a menors, que també es dediquen a ajudar les dones agredides, un contingent que les associacions consideren massa reduït tenint en compte que el problema tendeix a dimensionar-se i, per tant, “demanem més recursos”. És inqüestionable que la manca de recursos és un dels principals problemes a l’hora d’abordar aquest tipus de problemàtiques i que des de l’Estat s’ha de dotar de mitjans els responsables d’evitar aquestes fugides. I també donar prou suport a les famílies que pateixen la problemàtica.
