Editorial
Poc estalvi elèctric
El decret de mesures de reducció del consum elèctric finalitzarà l’endemà de la Constitució. La millora de la situació dels mercats energètics internacionals ha allunyat el fantasma de la carestia i dels talls de subministrament
El Govern ha considerat un primer pas l’estalvi d’electricitat dels darrers mesos davant l’alarma energètica. Si l’objectiu que es va fixar inicialment era d’una reducció del 15%, finalment ha estat de només l’1,5% en termes reals. El ministeri de Medi Ambient, amb bon criteri, ho pondera amb el creixement de la població, l’increment de turistes o els canvis de temperatura d’un any respecte a l’altre, i llavors el percentatge de reducció creix fins als 4,2 punts. Es miri com es miri, d’èxit en té poc. Ni la mateixa administració ha tingut el caràcter exemplificador que l’executiu s’ha cansat de reivindicar. Un cop descomptat l’estalvi en l’enllumenat públic, el més fàcil d’aconseguir i que s’ha elevat fins al 20,9%, a la resta de consums de les institucions nacionals i comunals ha estat de l’11,6%. Pel que fa a les empreses, en cap dels sectors analitzats s’ha aconseguit una reducció de dos dígits. El cas més paradigmàtic és el de la construcció, la indústria, les finances i altres serveis, amb un tímid -0,8%. Només els ciutadans particulars i les famílies han estat a l’altura de les circumstàncies, situant-se amb una caiguda del 12,8%, molt a prop del compromís global i demostrant una conscienciació sobre la gravetat d’una crisi infravalorada pels agents econòmics. El ministeri, a través del responsable de l’Oficina del Canvi Climàtic, va fer un exercici de transparència amb l’aportació de les xifres, que permeten valorar uns resultats molt allunyats de les expectatives inicials. Hi ha valoracions positives a fer. S’han importat entre 13 i 15 GWh menys, s’han reduït les emissions en més de 1.700 tones de CO2 i no s’han carregat les arques de FEDA amb una despesa extra de 2,3 milions directament imputable a les pèrdues de la companyia. Però la reflexió del Govern ha d’anar més enllà de l’alerta energètica. En un moment d’emergència climàtica, ni les amenaces de talls de llum ni la promulgació d’una llei específica han merescut un canvi d’hàbits general per part dels principals consumidors. Ens queda molt recorregut.