Editorial
Més cobertura dels joves
El projecte de llei de pressupost, dins de les seves disposicions finals, millora la situació dels joves que, independentment si estudien, treballen o no tenen una activitat declarada, s’equiparen als cònjuges com a assegurats indirectes
El sistema de seguretat social andorrà va néixer el juliol del 1966 i des de llavors ha estat objecte de nombrosos canvis i modificacions per adaptar-se a l’evolució social, econòmica i sanitària interna. El règim preserva, no obstant això, un dels principis fonamentals com és el caràcter contributiu allunyat de les cobertures universals, encara que sumant-hi elements de solidaritat destinades a cobrir situacions de precarietat. La cotització dels afiliats és per tant un dels elements bàsics de la protecció sanitària. La figura de l’assegurat indirecte cobreix les necessitats de les persones a càrrec. La llei precisa les casuístiques que preveuen cobertura de la seguretat social de menors d’edat i cònjuges. En el cas dels majors d’edat d’entre 18 i 25 anys sense activitat laboral, la llei també contempla l’ampliació de la protecció sempre que estudiïn o estiguin inscrits al servei d’Ocupació. Aquests requisits tan estrictes han perdut sentit amb el pas del temps. Les noves realitats socials fan necessària l’ampliació de la cobertura dels joves amb unes problemàtiques associades que, sense l’adequada protecció, els converteixen en molt vulnerables. El Govern ha decidit estendre la condició d’assegurats indirectes a tots els menors de 25 anys, als quals equipara amb el cònjuge, fet que representa una millora molt important tant per a aquest col·lectiu com per a les famílies. Ho ha tramitat al Consell General dins del projecte de pressupost per a l’exercici del 2023 aprofitant les possibilitats que atorga l’articulat de la llei. Aquesta és una via habitual emprada per l’executiu per dur a terme modificacions que impliquen impacte sobrte els ingressos i despeses del sector públic. Així, les disposicions finals, que poden ser objecte d’esmena de l’oposició, permeten realitzar a través d’aquest text canvis més o menys rellevants en l’impost de plusvàlues, la Llei de finances públiques, l’impost de societats, la Llei de transició energètica i del canvi climàtic, la del cos de prevenció i extinció d’incendis, la de la seguretat social o la de funció pública.