Editorial
Acord social
Els sindicats i la patronal celebraran en dues setmanes una nova reunió amb el tema salarial sobre la taula. La concreció de la proposta dels representants dels treballadors contrasta, de moment, amb l’ambigüitat amb què es mou la CEA
El Consell Econòmic i Social ha començat a analitzar una qüestió crítica com són els increments salarials per pal·liar els efectes de la inflació. Més enllà de la representativitat que empara les associacions empresarials i sindicals, aquest fòrum respon a la funció per la qual es va crear: la intermediació i l’intercanvi d’idees entre el Govern i els agents econòmics. Els representants dels treballadors van fer en la reunió de dimecres una proposta de màxims destinada a incrementar els salaris del sector privat fins al 20% en quatre exercicis. El document va més enllà del creixement de preus enregistrat el 2021 i el 2022 per esdevenir un intent de resituar els salaris, que han perdut competitivitat a marxes forçades en els darrers anys, fins al punt de situar el salari mínim per sota de l’espanyol. Els empresaris han pres consciència de la gravetat de la situació i de la necessitat d’apujar les rendes del treball però no tot el teixit productiu està en la mateixa situació. Les veus que alerten com es retroalimenta la inflació amb l’increment salarial han perdut terreny respecte als experts que reclamen mesures per evitar l’empobriment dels assalariats i la precarització de les famílies amb rendes més baixes. La pèrdua de poder adquisitiu també té efectes importants sobre l’economia en frenar la demanda interna i reduir els nivells d’estalvi o inversió. Cal sumar-hi, a més, que si el sector privat no fa un esforç per equiparar els seus treballadors amb els de la funció pública, en què el Govern tira de dèficit per equiparar-se amb l’IPC, suposarà un greuge afegit. El Consell Econòmic té una primera proposta sobre la taula en espera que els empresaris, molt més prudents, en formulin una d’alternativa. La coincidència sobre la necessitat d’incrementar els salaris és general però en diferent proporció. Les tres parts sortirien molt reforçades amb vista als seus representats i l’opinió pública si són capaços d’arribar a un gran acord social per a diversos exercicis que atorgui seguretats i certeses en un moment de màxima incertesa global.