Debats estèrils

La sessió de control al Govern que es va celebrar ahir al Consell General va centrar bona part del seu temps en una discussió estèril sobre el significat de feminisme. La consellera socialdemòcrata Judith Salazar va interpel·lar l’executiu per saber la seva opinió davant les declaracions del ministre Jordi Gallardo afirmant que “el discurs del feminisme avui dia només el defensen els partits ancorats al segle XX i amb postulats anacrònics: comunistes, republicans, socialistes”. Gallardo va fer les declaracions en qualitat de president de Liberals i els socis majoritaris de Govern van descartar entrar ahir en el combat dialèctic amb el PS i posicionar-se en nom de l’executiu. Així, Gallardo i Salazar van protagonitzar una conversa gens pròpia dels temps actuals i encara menys de la cambra on es trobaven. Discutir sobre el concepte de feminisme, “l’etiqueta” en paraules de Gallardo, en ple segle XXI enmig de la seu parlamentària i en una sessió de control és, com a mínim, inadequat. Tant pel fons com per les formes. Totes dues parts estaven d’acord en la lluita per a la igualtat entre gèneres, segons insistien a defensar, però la discussió es va centrar en el nom. El debat no tenia fonament tenint en compte que la pròpia definició de feminisme implica igualtat entre homes i dones i no pas com a antònim de masclisme. El diccionari deixa clar que el feminisme és un “moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home”. I fins aquí hauria de durar el debat. Evitar el concepte menysté la causa i enrocar-se en seu parlamentària en la definició no té lloc. A aquestes alçades el que és clar és que cal apostar de manera ferma i decidida per aconseguir una igualtat real en tots els àmbits amb polítiques efectives, directes i d’aplicació immediata. El Consell General hauria d’estar per sobre de diàlegs amb manca de precisió i sense contingut. La política fa temps que queda lluny de la ciutadania. Els elevats percentatges d’absentisme a les eleccions ho demostren. Les sessions parlamentàries tenen poc o cap seguiment per part de la població. Però amb debats infructuosos com el d’ahir, que fa passes enrere en una qüestió tan important, l’únic que s’aconsegueix és que la pèrdua d’interès sigui cada vegada més extensa entre la ciutadania. El que s’espera del treball al Consell General és que es discuteixi sobre quines polítiques es tiraran endavant per erradicar les desigualtats. La resta no té lloc ni sentit a la cambra parlamentària.