Editorial
Inversió a cegues
Deu anys després de l’obertura a la inversió estrangera el Govern té ben poca informació sobre l’impacte que ha tingut. El nou projecte de llei, aprovat ahir pel Govern, hauria d’agilitzar el procés i permetre un seguiment del capital forà
Hem d’analitzar si tota la inversió estrangera aporta valor.” La frase la va pronunciar el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, durant la presentació de la modificació de la Llei d’inversió estrangera, aprovada ahir pel consell de ministres. Deu anys després de la liberalització de l’economia andorrana, la informació de què disposa el Govern sobre la inversió, la creació de llocs de treball o la facturació de les empreses creades amb capital forà és ben escassa. Les úniques xifres disponibles es corresponen amb els plans de negoci aportats en el moment de formalitzar la petició sense que s’hagi dut a terme un seguiment per part de l’administració per avaluar-ne tant l’impacte global com en cadascun dels sectors. Sense una diagnosi precisa resulta complicat valorar els resultats obtinguts amb aquella obertura, i, parafrasejant el ministre, avaluar si ha acabat aportant el valor que s’esperava. Perquè a l’hora d’analitzar tipologies d’inversió els fluxos de capital cap al sector immobiliari, que han contribuït a l’espiral de preus i condicionen l’oferta del mercat, tenen un efecte ben diferent al de les apostes per empreses d’economia digital. El nou projecte de llei incidirà precisament en el control efectiu i de seguiment sense el qual es governa a cegues. El text agilitzarà la formalització de les inversions de capital forà, amb un mecanisme d’autorització prèvia quan procedeixen de països amb qui Andorra té acords de no-doble imposició (CDI), i reforça les salvaguardes davant activitats potencialment perjudicials per al país. Però, com ja es va veure el 2012, la captació de capital estranger va més enllà de fer o canviar la llei. Cal un ecosistema complex que ho afavoreixi i això passa per l’accés fàcil al sistema bancari, l’acompanyament de l’administració, facilitar l’arribada de talent, afavorir la formació acadèmica en àrees estratègiques, l’accés a les plataformes de pagament internacional, la facilitació dels tràmits duaners o la xarxa de països amb CDI. I aquí queda molt camí per recórrer.