L'abstenció arrasa

Les eleccions al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) han tornat a posar en relleu la distància entre l’organisme i els afiliats. La desafecció és preocupant de manera genèrica però encara ho és més ara que hi ha sobre la taula una reforma del sistema de pensions de llarg abast i afectació general. En el moment de tancar-se les candidatures, el fet que en dos dels col·legis electorals –empresaris i pensionistes– es presentés una única proposta ja denota l’escàs interès d’aquests col·lectius en el procés. El fenomen va ser l’invers en el cas dels assalariats, ja que s’han presentat fins a deu llistes diferents per optar a les dues places que els corresponen al consell d’administració. Aquesta sobreoferta no ha aconseguit trencar l’atonia amb què s’han mogut els processos electorals de la CASS, que no aconsegueixen mobilitzar els afiliats. L’organisme no té un paper menor. S’encarrega de qüestions tan bàsiques com el finançament de les despeses de salut, les baixes laborals o les pensions, però els ciutadans no el perceben com a propi, sinó com un òrgan administratiu més. Segurament no hi ha una única causa o un únic responsable d’aquesta situació. Per citar-ne només algunes es pot apuntar el desconeixement global sobre l’entitat, la composició i les funcions del consell d’administració; les mancances comunicatives de la CASS, que ni tan sols s’ha molestat a tenir xarxes socials; el nul esforç dels representants dels afiliats per posicionar-se i explicar-se al llarg del mandat; la passivitat d’una societat civil escassament articulada; la percepció que els representants del Govern fan i desfan... Els quatre vocals del consell d’administració, dos d’ells repetidors, s’hauran guanyat el lloc en un procés democràtic però, a tenor dels vots obtinguts, la representativitat és ben escassa. En ells recau també la responsabilitat de traslladar a la societat els seus posicionaments i les decisions adoptades els pròxim mandat per ajudar a apropar, encara que només sigui una mica, la CASS als ciutadans.