Editorial
Els estralls de la pandèmia
La memòria anual de Càritas permet extreure dues conclusions principals. El descens del nombre de persones ateses evidencia una millora de la situació social però en paral·lel es produeix un increment de la necessitat d’atenció psicològica
Càritas Andorrana ha fet públic, després de la celebració de l’assemblea general dimarts, la memòria amb els resultats de l’any 2021. El balanç d’aquesta institució de l’Església catòlica, present a Andorra des del 1979, és un termòmetre social especialment en els moments més crítics perquè complementa la visió de l’administració. L’entitat no tan sols desenvolupa un treball de camp gràcies als tècnics i voluntaris, sinó que dedica un volum gens menyspreable de recursos, proper al mig milió d’euros anuals, que es destina majoritàriament al rober, a l’atenció primària i al banc d’aliments, tres àmbits d’actuació directa per pal·liar situacions de pobresa. La primera gran xifra que ens trobem és la del nombre de casos atesos al llarg de l’exercici. El nombre de beneficiaris se situa en 1.539, un 32% menys que el 2020. Tot i la caiguda, el volum continua sent molt elevat si es compara amb les 850 persones ateses de mitjana abans de la pandèmia. La recuperació econòmica no ha de fer oblidar que un sotrac de gran intensitat amb caigudes del PIB mai vistes sempre deixa persones amb noms i cognoms a l’estacada i que, en molts casos, per recuperar l’autonomia i el nivell de renda previ és necessari temps i suport. La precarietat i els estralls de la crisi repercuteixen directament en la salut mental de la població. Càritas subratlla que les persones que sol·liciten ajuda psicològica s’han disparat en un 36%. Els experts assenyalen que la pandèmia ha afavorit els quadres depressius, l’ansietat o l’angoixa i la sensació de desafecció social, especialment en un col·lectiu molt vulnerable com és el dels joves. Els trastorns que es produeixen en situacions de precarietat poden cronificar-se si no s’hi dona un tractament integral. I aquí és on entra en joc el dèficit de recursos públics que, tot i el pla de xoc postcovid, continua sent clarament insuficient. La situació agreuja els dèficits estructurals i fa urgent la necessitat d’implementar el pla de salut mental i l’accés dels psicòlegs a la cartera de serveis.