Editorial
Els dilemes de la construcció
La construcció viu un ‘boom’ que ha aguditzat la manca de mà d’obra per poder fer front als compromisos, fet que implica usar alternatives com ara les subcontractes a empreses foranes amb empleats vinguts de tan lluny com el Perú
El sector de la construcció viu una època d’activitat frenètica. Va aconseguir esquivar el sotrac de la pandèmia i el ritme de feina segueix en un nivell elevadíssim. La conseqüència és que falten mans per poder fer front a tots els encàrrecs i que les empreses acaben fent servir fórmules com les subcontractacions a companyies foranes, que al seu torn van a buscar els treballadors a països que tampoc no són el de l’empresa. Un puzle legal però que evidencia la problemàtica de dimensionament d’un sector que es va trencar el 2008 a causa de l’esclat de la bombolla immobiliària, destruint centenars de llocs de treball, i que ara torna a viure un fenomen d’un gran creixement que preocupa les mateixes empreses. Després de la gran crisi es va posar sobre la taula la necessitat de vetllar per un creixement sostingut, que allunyés el fantasma d’una nova bombolla. Ara potser les circumstàncies són diferents, hi ha un augment especialment important de promocions de luxe enfocades a residents d’alt poder adquisitiu o a inversors que han coincidit amb altres obres d’envergadura de tipus privat, però en tot cas no s’ha aconseguit aquell creixement més ordenat pel qual s’advocava fa uns anys. Un ritme de vertigen que ha provocat un altre problema que de moment no té solució que és la imminent falta d’un abocador per als residus que pugui ser operatiu tot l’any. A més, paradoxalment s’està construint molt però no se solucionarà el greu problema de la falta d’habitatge pels preus d’aquestes noves promocions, allunyats dels que pot assumir una butxaca mitjana que vulgui adquirir un pis. La construcció genera riquesa però s’hauria de reflexionar sobre el model, sobre les alternatives que s’han de buscar per acomplir la demanda. Subcontractar és legal i que vinguin obrers estrangers a fer feines puntuals durant unes setmanes, també. Però una cosa és recórrer-hi per a tasques especialitzades i una altra, preocupant, és que es converteixi en l’única manera de completar les plantilles per complir els terminis de les obres.