Editorial
Suport real als mitjans
El finançament adequat dels mitjans és una de les bases del periodisme de qualitat i independent. La crisi ha estat molt dura amb els diaris i ràdios locals que, més que mai, necessiten un pla d’ajuts públics per poder sobreviure
Els mitjans de comunicació i els professionals que hi treballen respiren des de dijous molt més tranquils. L’aprovació al Consell de la proposta d’acord d’informació, mitjans de comunicació i publicitat institucional no tan sols permetrà que el sector sobrevisqui a la suma de crisis conjunturals i estructural, sinó que garantirà tornar a ascendir posicions en el rànquing de llibertat d’informació de Reporters Sense Fronteres, on ocupem una poc honrosa 53a posició. Aquest mantra va sobrevolar la cambra durant el debat del text que, a menys que les administracions públiques apostin per donar suport real més enllà d’engrunes en forma de publicitat institucional, quedarà com una simple declaració de bones intencions. Perquè si bona ha estat la intenció del PS tramitant un text que exigeix al Govern articular mesures de suport a les empreses periodístiques, també ho ha estat la de les forces de la majoria governamental participant-hi activament amb esmenes i transaccions. Els resultats, però, han quedat molt lluny de qualsevol expectativa. En l’anàlisi superficial dels grups parlamentaris es va trobar a faltar una foto global dels escassos recursos destinats pel sector públic a la publicitat i del pes menor que suposen en el compte d’explotació de les empreses de la comunicació. Pretendre que els poders públics condicionen els mitjans amb la capsa de les galetes és simplista i naïf. La proposta d’acord aprovada hauria de comportar la introducció de criteris més objectius en la contractació d’espais, però si no va acompanyada en paral·lel d’ajuts directes i objectivables, només repartirà de manera diferent l’almoina. El Parlament europeu, en una resolució aprovada a final de l’any passat, destaca la necessitat que els governs ampliïn el suport econòmic als mitjans per garantir-ne la supervivència i acompanyar-los en la transició digital, especialment els que operen en mercats petits. Aquest és el reconeixement al paper social i la funció democràtica del periodisme en temps de màxima dificultat. La resta, retòrica pomposa.