L'ombra de les eleccions

La legislatura no ha estat fàcil i el Govern actual passarà a la història inevitablement com l’executiu de la pandèmia. Encara a uns quants mesos vista –no sabem quants– per a una nova comptesa electoral, els moviments dels partits polítics per preparar-se per als comicis són evidents. Liberals està pendent de les primàries, que sorprenentment es debatran entre dos pesos pesants del partit, l’actual president Jordi Gallardo i l’aspirant a ser candidata a cap de Govern, Judith Pallarés. També el PS passarà per un procés de primàries i altres formacions com CC preparen estatuts per convertir-se en partit polític. El calendari dona marge de temps al primer Govern de coalició, amb Xavier Espot al capdavant, de convocar eleccions durant el primer trimestre de l’any que ve. Algunes veus, però, apunten que la cambra es dissoldrà a finals d’any per poder celebrar eleccions al desembre. Això no s’entendria estratègicament parlant sense que el Consell General hagués votat prèviament el pressupost per a l’any vinent, ja que l’actual aritmètica parlamentària assegura al Govern aprovar els comptes de l’Estat sense dependre de l’oposició. Sobre el calendari, això requereix que l’executiu presenti el text legislatiu abans de l’estiu perquè hi hagi temps d’esmenar-lo, debatre’l i votar-lo abans no s’acabi l’any. Els terminis són justos, tot i que possibles. Per ara, la data que es coneix és que el darrer debat d’orientació política de la legislatura serà al setembre, un moment que podria servir per desvetllar si finalment hi haurà eleccions anticipades o no. D’opinions n’hi ha de tots els colors i tot i el rumoreig que s’avançaran, diverses veus de la majoria argumenten que no té sentit modificar el calendari si no hi ha res que ho justifiqui. El que és clar és que l’ombra de les eleccions ja fa dies que marca molts dels moviments polítics, tant de Govern i majoria com de l’oposició. Si bé és normal que els implicats comencin a treballar, no s’ha de permetre que l’esdeveniment electoral marqui les qüestions importants que preocupen la ciutadania. Sens dubte la pèrdua de poder adquisitiu i l’alt preu de l’habitatge són dues de les dificultats principals, però també hi ha altres temàtiques al calaix que cal afrontar malgrat el desgast polític que puguin tenir. La llei de Funció Pública o el futur de les pensions són dos exemples de qüestions que cal afrontar amb serenor, serietat i consens abans que acabi la legislatura sense que un possible rèdit polític o un grapat més o menys de vots impedeixin que els canvis tirin endavant.