Editorial
Retard en les proves
El criteri bàsic que guia les autoritats sanitàries des de l’arribada de l’òmicron són les hospitalitzacions, la pressió a l’UCI i la letalitat. La pèrdua de pes dels casos actius en les decisions ha coincidit amb els retards acumulats en les TMA
La compareixença d’ahir del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, era imprescindible. Tot i no estar prevista, a primera hora de la tarda es va decidir oferir una roda de premsa extraordinària davant la incertesa que s’ha generat els darrers dies. A la irrupció de la variant òmicron, que ha multiplicat els contagis i el nombre de casos actius, s’hi ha sumat l’avaria d’una de les màquines de TMA. El problema tècnic, just quan la pressió diagnòstica és més elevada que mai, ha retardat fins a quatre dies els resultats de les proves i ha allargat l’espera tant de malalts amb símptomes com de contactes. El retard, que el ministre va lamentar en la compareixença, té una afectació en molts àmbits, com ara l’escolar o el laboral, però alhora genera un neguit extra entre la ciutadania. Els retards acumulats, que s’aniran recuperant els pròxims dies, també dificulten la vigilància i la presa de decisions de les autoritats sanitàries en perdre els indicadors fonamentals de l’evolució de la pandèmia com són la incidència o la taxa d’infecció, i han relativitzat les dades diàries. El ministre va informar que, segons l’última actualització, el nombre de casos actius era de 4.500, una xifra que cal relativitzar totalment tenint en compte que falten els resultats de 4.500 més. El comportament diferenciat de la variant òmicron, molt més contagiosa, amb un període d’incubació més curt i menys casos greus, ha permès l’adaptació dels protocols de confinament, amb un escurçament dels terminis i la tramitació de les baixes laborals. La comunicació insuficient de les modificacions i la falta de resultats ha propiciat tant a les escoles com a les empreses malentesos i dubtes en un moment en què, després de dos anys de crisi sanitària, la població acusa el cansament pandèmic. La generalització dels contagis amb un percentatge relativament alt de la població infectat de manera simultània obliga a incrementar la comunicació perquè tothom tingui clar o pugui trobar fàcilment tota la informació per gestionar el seu cas de manera apropiada.