Plans estratègics i indicadors

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va presentar ahir el pla d’estratègic del comerç, que identifica tres àrees de treball bàsiques com són la competitivitat, la innovació i la digitalització. Els plans estratègics, de treball o d’accions sovintegen en l’agenda pública. Cada legislatura se’n llança com a mínim un de sectorial destinat a una àrea concreta. La primera pregunta i, segurament, la bàsica és si el comerç en necessita un. La resposta és evident. L’activitat comercial es troba en una cruïlla amb un canvi dels hàbits del consumidor, l’estandardització i globalització de l’oferta i la incorporació de les noves tecnologies orientades a l’optimització de l’experiència del client. I per dur a terme un procés d’adaptació o, fins i tot, de transformació, cal un programa que, impulsat i tutelat pel Govern, compti amb la resta d’administracions, amb els agents econòmics representats per les associacions sectorials i, sobretot, el sector privat. Sense la implicació efectiva dels comerciants, tant petites botigues com grans superfícies o cadenes, serà molt complicat tornar a situar les compres entre les màximes prioritats dels visitants. De plans de tot tipus n’hem vist desfilar a desenes però tindríem dificultats per identificar què ha aportat cadascun d’ells. Un cop efectuada la diagnosi i identificades les febleses a superar –moltes de prou conegudes– i les oportunitats és necessari definir uns objectius clars i els corresponents indicadors de seguiment. Sense uns objectius numèrics clars, els anomenats KPI en terminologia de gestió, mesurats al llarg del projecte i que mostrin el grau de seguiment o desviació respecte a les fites marcades, els plans estratègics i d’accions són poc més que paper mullat. I les millors pràctiques de gestió pública exigeixen que aquests indicadors es mostrin en quadres de comandament intel·ligibles i intuïtius, i que puguin ser consultats per tots els participants i la resta de ciutadans perquè l’exposició pública no tan sols millora la qualitat dels projectes sinó també la percepció ciutadana.