Editorial
Encara lluny de la paritat
Els índexs sobre igualtat i desenvolupament per gènere ens situen entre els estats capdavanters al món. Són bones notícies però la fotografia estadística bàsica sense anar al detall i ampliar-la amb factors qualitatius no és prou nítida
El departament d’Estadística va fer públic ahir per primera vegada l’índex de desenvolupament humà (IDH), basat en dades de l’any 2019. Aquest estudi, que s’elabora seguint la metodologia del programa de les Nacions Unides per al desenvolupament, situa andorrà entre els estats capdavanters. El treball inclou dos factors secundaris que aporten llum sobre la situació de la dona a Andorra. Es tracta dels índexs de desigualtat de gènere i de desenvolupament per gènere. En el primer, Andorra repeteix entre els estats capdavanters al món, mentre que en el segon se situa entre els que tenen un grau mitjà-alt de paritat entre les condicions de vida de dones i homes. Els índexs estan elaborats amb taxes i percentatges. Per mesurar la desigualtat de gènere s’empren criteris com la mortalitat maternal, la fecunditat adolescent, la presència de dones al parlament, la població amb educació secundària o superior o la taxa d’activitat. En el cas del desenvolupament per gènere es valoren els anys mitjans i esperats d’escolarització o la renda per capita, que és realment el factor que marca la desigualtat de gènere amb una diferència favorable als homes de quasi 20.000 dòlars. Els índexs estan basats en factors que, d’acord amb les convencions internacionals, permeten quantificar fenòmens complexos, especialment de caràcter social. La fotografia ha de ser complementada amb altres anàlisis que incloguin factors qualitatius. Els resultats obtinguts són molt millors que la percepció ciutadana sobre paritat i desigualtat a Andorra, on perviuen en diversos àmbits situacions d’inequitat entre gèneres, no tan sols en l’àmbit laboral o social, sinó extensives a la família. Aquests informes, elaborats amb la mateixa base seguint els preceptes de l’ONU, permeten efectuar comparacions generals entre regions i de manera més específica entre països. La conclusió no pot ser una altra que, tot i que no estem tan malament, no podem caure en l’autocomplaença. Ens queda un camí molt llarg per recórrer per arribar a la igualtat real.