Pàrquing sense temps gratis

El trànsit s’ha convertit en un dels principals maldecaps de la població. Així es reflecteix a l’enquesta que confecciona periòdicament el CRES, en què es constata que torna a ser una de les principals preocupacions. Hem de recular a la dècada dels 90 per recordar aquelles cues permanents i el so dels clàxons com a protesta per les retencions interminables. Durant aquest temps s’han fet moltes millores viàries, aparcaments i s’ha potenciat el transport públic. L’objectiu és aconseguir reduir l’ús del vehicle privat i que els ciutadans apostin pel transport col·lectiu. No és un repte fàcil per les característiques del país i perquè el transport públic no està encara a l'altura de ciutats similars. Les alternatives són molt complicades i costoses i el servei d’autobusos té una limitació horària que les empreses justifiquen per la falta de rendibilitat, però a Andorra hi ha molts sectors en què els treballadors no poden fer servir el transport públic precisament perquè els horaris no estan adaptats. No fa gaire el ministeri d’Ordenament Territorial va traslladar als comuns una proposta destinada a treure cotxes de la via pública, de manera que es redueixi la mobilitat i els nivells de contaminació. Aquest és el motiu que el comú de la capital esgrimeix per suprimir la primera mitja hora gratuïta dels aparcaments públics, encara que també s’hi camufla un increment de les tarifes. És certa la picaresca d’alguns conductors que van canviant de pàrquing per aprofitar aquest temps de franc, però la gran diferència amb la proposta del ministeri és que aquesta suprimia les exempcions en el primer tram horari i a partir de la segona hora d’estacionament s’aplicava una reducció del preu. La negativa del comú d’Escaldes-Engordany va deixar en paper mullat la iniciativa. Ara el comú de la capital ha pres en solitari la decisió, el problema és que no s’ha publicitat el canvi i que no hi ha una reducció tarifària amb el temps. El que més pot indignar el ciutadà no és tant pagar més, sinó que s’ensumi un afany recaptatori amb l’excusa d’evitar abusos.