Editorial
Déjà-vu fronterer
El parc solar del planell de la Tosa està amenaçat per l’ajuntament d’Os de Civís que, emparant-se en la cartografia espanyola, omet l’acord entre les dues parts d’establiment de límits i la sentència que fa deu anys ja va donar la raó a EMAP
Les discrepàncies en els límits són habituals entre veïns. Les diferents parròquies han protagonitzat i protagonitzen litigis per la delimitació: Canillo amb Encamp al voltant dels terrenys de Concòrdia, Ordino amb la Massana o Sant Julià amb Andorra la Vella. A les zones d’alta muntanya encara és més complicat establir fronteres. Les discrepàncies resten latents fins que esclata el conflicte sovint fruit de l’explotació econòmica del territori. L’afer internacional més recent, entre França i Andorra, es va produir al Pas de la Casa. El llac de les Abelletes i les seves aigües van ser objecte de dotze anys de converses entre els dos governs que es van tancar el 2012 amb dos acords: el de delimitació de la frontera i el de gestió conjunta d’aigua de la conca hidrogràfica de les fonts de l’Arieja. La construcció del parc solar per part de Nord Andorrà al planell de la Tosa ha tornat a provocar una situació delicada, aquest cop entre Andorra i Espanya, en constatar-se una discrepància sobre el traçat fronterer efectuat per cada país. Així ho han denunciat els ajuntaments de la zona i els responsables del parc natural de l’Alt Pirineu, queixa que s’ha acabat traslladant al ministeri de l’Interior espanyol. L’equipament construït per la distribuïdora andorrana, que ha de subministrar energia a l’estació d’esquí, es troba en territori massanenc, segons la cartografia andorrana, i, per tant, no s’haurien superat els límits. Andorra s’empara en les fronteres pactades amb les autoritats locals catalanes el 1979, quan el comú massanenc, que encarava la construcció de les pistes de Pal, es va cobrir les espatlles precisament per evitar conflictes com aquest. No és la primera vegada que les dues parts acaben als tribunals; una sentència del 2010 de la justícia espanyola ja va donar la raó a l’estació de Pal per la construcció de dues basses situades a la mateixa àrea. La història es repeteix amb un projecte sobre la taula destinat a la generació d’energia verda. Seria una llàstima que s’hagués de retardar pel poc rigor de la cartografia catalana.