x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Editorial

La factura dels rescats

S’han de cobrar els rescats de muntanya? En cas d’imprudència? En tots els casos? El projecte de llei del pressupost permet facturar els salvaments en els casos d’actitud irresponsable però també quan no hi ha hagut negligència
Actualitzada 03/11/2021 a les 06:01
Els rescats de muntanya acostumen a xuclar molts recursos humans i econòmics a les administracions. Es tracta d’operatius que, quan es tracta de persones perdudes i/o en àrees de difícil accés, es poden allargar en el temps, que requereixen la intervenció de nombrosos professionals especialitzats i on, majoritàriament, s’ha de fer l’ús de l’helicòpter tant per la localització com pel salvament i trasllat posterior. L’Estat té l’obligació de disposar d’equips preparats per fer front a aquestes situacions d’emergència, però la legislació també li atorga la potestat de traslladar a les persones rescatades el cost total o parcial del dispositiu. El cobrament dels rescats de muntanya es va incorporar a la Llei del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments com una mesura orientada a conscienciar la població sobre la despesa en matèria de rescats. El boom experimentat per les activitats de natura i la proliferació de competicions esportives exigeix, però, regular amb claredat aquests casos. La massificació de la muntanya i, massa sovint, la frivolització dels riscos que comporta han incrementat els comportaments irresponsables i, per tant, les operacions de rescat o salvament. És del tot lògic que les autoritats facturin una despesa extraordinària, que en cas contrari ha d’assumir el gruix de la comunitat, a qui l’ha generat. El Govern, a través del projecte de llei del pressupost, fa un pas més en aquest sentit i, aprofitant l’articulat del text, modifica i precisa la Llei de bombers per permetre que el Govern pugui facturar pràcticament qualsevol rescat a la muntanya fruit de la imprudència o la pràctica d’una activitat recreativa de risc, incloent dins d’aquesta categoria el senderisme o l’excursionisme. L’executiu ha optat per una catalogació de màxims que, de portar-se a l’últim extrem, només s’entendria des del vessant economicista. Mesures d’aquestes característiques no han de ser purament recaptatòries, han d’ajudar a la conscienciació, a incrementar la prudència, la responsabilitat i la preparació dels muntanyencs.
Etiquetes
  • #2 Pep
    (03/11/21 09:51)

    Mesura purament recaptatòria , l estat privatitza de facto els seus serveis . Que es faci pagar els imprudents doncs ok per no es pot anar per el bot gros i fer pagar considerant l excursionisme una practica de risc : que estem en un país de muntanya !!! Llavors poseu eines : apps de geolocalització dels excursionistes etc per a minimitzar riscos 
    Tot per fer calaix aviat pagarem per respirar 

    Respondre
  • #1 Seb
    (03/11/21 09:05)

    Un disbarat. Amb el mateix argument es podria fer pagar pels accidents de carretera, i per les malalties cròniques, i per... Al final ens trobarem que hem de pagar per tot. A més a més els turistes, quan se n'assabentin, dubto molt que seguiran venint a Andorra. O només pagarem els andorrans i residents?

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts