Editorial
Associació i proteccionisme
Un bon nombre de sectors econòmics i professionals de diferents àmbits, entre els quals els liberals, perceben amb més nitidesa les amenaces que els avantatges d’un futur acord d’associació amb Brussel·les que comporti una àmplia liberalització
Els professionals liberals han estat històricament protegits per la legislació. L’advocacia o la medicina per compte propi, per citar dos exemples, havien estat limitades als andorrans i als residents amb els drets econòmics, aconseguits després de vint anys de residència ininterrompuda. Aquest col·lectiu també va quedar de banda en la negociació amb Espanya i França de l’acord trilateral, que regula l’establiment i lliure circulació de persones, un conveni internacional que, en canvi, sí que va obrir als nacionals d’aquests dos països l’accés a l’administració, un altre dels àmbits reservat tradicionalment als andorrans. L’establiment de professionals estrangers, molt qüestionat pels col·legis, no va ser una realitat fins al 2011 amb la Llei d’inversió estrangera, que, a efectes pràctics, comportava la primera liberalització. Deu anys després s’ha evidenciat que tot i l’increment de la competència el mercat ha absorbit l’arribada de nous professionals en nombrosos àmbits. Ara, no obstant això, el Consell de Col·legis Professionals percep com una amenaça molt important la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’avançament de les converses amb Brussel·les ha comportat que les veus dels col·lectius que se senten en perill hagin anat pujant de to per demanar al Govern més fermesa. Els metges, advocats, arquitectes o enginyers no estan convençuts que compensi l’obertura a una mercat d’una trentena de països i cinc-cents milions de consumidors si comporta que els col·legues europeus puguin prestar serveis aquí. A simple vista, no sembla fàcil ni oportú que Andorra pugui defensar un manteniment de l’statu quo en aquest àmbit, una política proteccionista que entraria en contradicció amb la llibertat de circulació de serveis. No obstant, i aquí pren sentit el neguit de la plataforma, l’obertura no pot servir per relaxar els requeriments legals o per afavorir que no es compleixin perquè, en aquest cas, la competència més que ser un avantatge per al consumidor i el teixit productiu representaria un obstacle.