x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Editorial

Gossos i propietaris

Ens fixem en els animals quan tota la responsabilitat recau en els propietaris. Tant pel que fa al civisme al carrer com l’educació que reben els cans, especialment aquells que es consideren potencialment perillosos
Actualitzada 07/09/2021 a les 06:03
Els especialistes coincideixen en un punt: davant de fets de violència no s’ha de culpar el gos. “L’animal sempre és la víctima”, coincideixen. Si alguns cans són agressius és precisament perquè no han estat educats adequadament o, molt probablement, perquè el seu propietari és el que desitja. Parlar de races perilloses és poc rigorós. En tot cas, són potencialment perilloses perquè un atac pot venir de qualsevol raça, però en algunes pot ser molt més perillós. Al final tot depèn de la persona que té cura de l’animal i el gran problema que s’arrossega és que algunes persones encara fan servir cans per a baralles. Sorgeix el dubte quan el Govern obligarà, a través del reglament que desplega part de la Llei de tinença d’animals, a esterilitzar els cadells dels gossos de les races considerades perilloses o potencialment perilloses abans que compleixin un any, com a mesura per controlar-ne la població, encara que aquest objectiu es planteja molt difícil d’aconseguir tenint en compte que sempre hi ha la possibilitat d’acudir a l’estranger quan es vol adoptar o comprar una d’aquestes races. El gos no és una joguina de piles i tant l’amo com l’animal s’han de respectar. Si el gos comença a mostrar agressivitat és un símptoma de por, de protecció, de recursos o de dolor, i no ho podem controlar, asseguren els veterinaris. Per això, l’única manera d’estar tranquils mentre conviuen gos i nens és la supervisió. El propietari de l’animal és el responsable de qualsevol cosa que pugui provocar i si algú no és capaç de contenir el seu animal no pot tenir-lo, perquè l’important és que no representi cap risc i que estigui ensinistrat per conviure amb les persones. Si bé la castració o esterilització poden crear dubtes, no n’hi ha pel que fa que els propietaris d’aquest tipus de gossos hauran de dur a terme una formació prèvia obligatòria. Si hi ha ple consens que el responsable únic és el propietari, tenir unes normes bàsiques pot resultar molt útil i pot ajudar a evitar ensurts que poden ser tràgics, com ja ha passat algun cop.
Etiquetes
  • #2 Pere
    (07/09/21 21:35)

    A aquestes alçades anar a confiar en la bona fe de la gent i anar amb el lliri a la ma es prendre a la ciutadania per rucs. Aixi doncs que em de fer ? Fer passar un examen de bona conducta amb tests psicotecnics als futurs propietaris de gossos ? Prohibir la tinencia d aquests animals seria lo correcte evitem riscos inutils i a mes no creem patiment als animals. Nomes cal veure com reaccionen els propietaris de gossos quan els hi dius que no facin pixar el gos a l entrada de casa ( evidentment no les seves) la resposta mes habitual : "jo ja tinc la botelleta d aigua que es el que obliga la llei aixi que el gos pixi on vulgui" exemple de civisme sens dubte . Imagineu amb els temes que parla l article : un desastre.

    Respondre
  • #1 clar que si,clar...
    (07/09/21 09:54)

    Cert, les baralles de gossos (suposo que amb apostes) estàn a la ordre del dia a Andorra.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts