Editorial
Crida sobre dues rodes
La realitat incontestable que la donació d’òrgans salva vides és la que proclama l’Associació de trasplantats d’Andorra (ATIDA) i a la qual se sumen accions com la sortida en bicicleta que han repetit un grup de trasplantats i donants.
El trasplantament d’òrgans és dels grans avenços mèdics del nostre temps que han reeixit gràcies també a la gran cadena solidària que ha suposat la donació. Aquest cap de setmana un grup de trasplantats i donants es posaven el mallot de ciclisme i pujaven a la bicicleta per arribar a la meta d’Arcalís, una sortida esportiva i també reivindicativa i una prova palpable de les conseqüències en positiu de la donació per a la qualitat de vida d’aquells que han rebut un nou òrgan. El naixement de l’ATIDA ha suposat al Principat fer visible una circumstància prou desconeguda fins aleshores excepte pels que l’havien viscut en primera persona. Els promotors recordaven que malgrat que a Andorra no es podia donar ni fer trasplantaments, sí que hi havia persones que havien necessitat o necessitaven un òrgan, que havien acudit als hospitals dels països veïns per resoldre el seu problema de salut, i que Andorra podia i havia de fer més per contribuir a aquesta cadena solidària. El país ja es va dotar d’una llei per possibilitar la donació i al juny va reactivar el primer programa, el de medul·la òssia, que havia quedat aturat per la pandèmia. Després s’espera el de còrnia i més endavant el de ronyó, més complex tècnicament. Com en tants d’altres àmbits, l’hospital està limitat per la dimensió d’Andorra i no serà un centre on es facin trasplantaments, però sí que pot contribuir en l’engranatge de la donació. Els missatges de conscienciació fan part indispensable d’aquesta fita i per això són encomiables la feina que fa l’associació i persones a títol particular com Mari Martínez, primera esportista d’Andorra que va participar en uns Jocs Mundials de Trasplantats. El teixit associatiu esdevé a més un element de pressió perquè l’administració tingui més sensibilitat envers situacions col·laterals a la del trasplantament i la donació com poden ser baixes laborals o trasllats a l’exterior per a visites mèdiques. Fa un any i mig que la pandèmia de coronavirus monopolitza la salut pública, però segueixen havent-hi molts altres malalts i malalties.