Editorial
El tax free no és gratis
L’obertura d’un conegut supermercat de preus ajustats a la Seu d’Urgell ha posat de moda la figura del tax free. El comerç andorrà es veu afectat en perdre una part d’ingressos i demana al Govern que sigui exigent a fer complir la llei
El debat sobre el tax free, arran de l’obertura a la Seu d’Urgell d’un supermercat d’una cadena famosa per, diguem-ne, els seus preus ajustats, fa anys que cueja. El setembre de l’any passat, a tall d’exemple, el ministre de Finances, Eric Jover, i el director del departament de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa, van convocar una roda de premsa entorn el tax free. En aquella compareixença van recordar la necessitat de declarar qualsevol mercaderia que els viatgers del país entrin a Andorra superior als 900 euros o, en cas que s’hagi aplicat el tax free, de 300 euros. I van anunciar l’increment dels controls. A més a més de la voluntat d’evitar el frau i d’augmentar la recaptació tributària, hi havia en aquella decisió una vocació de protegir l’economia interna en un moment especialment difícil per a la majoria de comerços afectats per la crisi provocada pel coronavirus. Ha passat gairebé un any d’aquest anunci i no sembla que hagi variat gaire aquesta fugida d’impostos. Fa uns dies el Diari publicava que en els primers sis mesos de l’any la quantitat retornada als residents andorrans que van fer compres a Catalunya va superar el milió d’euros, amb un total de 35.231 DIVA segellats. El Govern, per la seva banda, no sap o no informa de quina és la quantitat de diners que els residents que han fet el tax free han reemborsat a Andorra. I per les declaracions que ahir feia al Diari la presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Eix Central, Sònia Yebra, no sembla que siguin gaires els ciutadans que compleixen la normativa. Yebra demanava al Govern que realment exigeixi a la ciutadania que pagui l’impost de les compres fetes a l’estranger. Els controls als viatgers són per si sols insuficients per conscienciar de la necessitat de passar per caixa, especialment quan es tracta d’una normativa força desconeguda per la població. La repressió hauria d’anar acompanyada d’accions de divulgació i pedagogia, recordant les exigències de la llei i posant en valor la necessitat de contribuir a les arques públiques.