Editorial
El fals debat de la taxa
El Govern esperava l’oposició dels importadors de carburants a la nova taxa, però difícilment que es trobaria amb les firmes en contra de milers de ciutadans. El debat sobre la sostenibilitat s’ha traslladat al preu final del litre
El Govern va presentar la controvertida taxa de l’hidrocarbur, que gravarà la gasolina i el gasoil de locomoció i calefacció, amb una premissa: l’estructura de costos del negoci permetia no repercutir-la sobre el client final. Aquest apriorisme, però, va quedar desmuntat amb l’anunci de l’Associació d’Importadors, que es va afanyar a deixar clar que si s’aprova omplir el dipòsit del cotxe serà més car. Els ministeris de Medi Ambient i Finances van presentar un comparatiu de la pressió fiscal amb l’evolució dels impostos i preus a Espanya i França però el sector, amb tics oligopolístics, manté que és inassumible i ha traslladat el debat cap a la competitivitat i el diferencial. El Govern s’ha trobat així enmig d’una pinça, hàbilment construïda, entre els importadors de carburant i l’Associació de Consumidors, que ha recollit 13.000 signatures a favor de prorrogar-ne l’aplicació, una demanda que va rebre ahir el gest del Govern i dels grups que li donen suport d’ajornar-la fins a l’1 de gener. S’ha parlat molt poc de sostenibilitat o de transport públic, destinació final dels ingressos obtinguts a través del fons verd finançat amb la taxa. És lògic que els importadors, que han sabut convertir un problema específic del sector en una qüestió general, apel·lin al mal moment en què arriba després de la caiguda de facturació per les limitacions de circulació de la pandèmia, però el debat no és local, sinó global, i Andorra no tan sols té un deure ètic pel que fa a la reducció de les emissions, també ha de ser conseqüent amb els compromisos internacionals subscrits. L’actual model de mobilitat, basat en l’increment constant del parc automobilístic, del consum de combustibles fòssils i de la xarxa de carreteres, ha de ser revisat a fons. Els ciutadans no només han de tenir un transport públic fiable, assidu, a tot el territori i econòmic, s’han de posar en marxa polítiques desincentivadores de l’ús del vehicle particular per afavorir el canvi cultural i s’ha de treballar per la diversificació d’un sector amb futur incert.