Editorial
Recurs per les transferències
El Govern i els comuns estan disposats a arribar a la Batllia pels set milions que ballen de les transferències del 2017. La demanda administrativa posa en marxa el rellotge. Si en dos mesos no hi ha acord les dues parts es veuran als tribunals
El conflicte entre el Govern i els set comuns per les transferències del 2017 entra en un nou estadi. Els cònsols va aprovar dimarts la presentació d’un recurs administratiu per reclamar el cobrament dels set milions d’euros de la discòrdia. La via de la justícia encara no està oberta però, sens dubte, està molt més a prop. Les dues parts representen els interessos legítims de les respectives administracions al marge de la pertinença a un o a un altre partit polític. Per tant, si el debat s’ha de centrar únicament i exclusiva en la interpretació de la llei, sembla difícil una solució atesos els posicionaments antagònics. Els comuns han pres la iniciativa amb l’escenari que al setembre s’esgotaria el termini per a una eventual demanda. Els mesos de què disposa el Govern per donar resposta atorguen un marge extra per intentar buscar una solució. Més enllà de la interpretació que puguin acabar fent els tribunals de la lletra i l’esperit de l’antiga Llei qualificada de transferències, la lògica del criteri defensat pel Govern és clara. L’executiu apel·la, en coincidència amb Intervenció i el Tribunal de Comptes, que el càlcul s’ha de fer en funció dels ingressos cobrats, mentre que per als comuns el criteri que s’ha d’adoptar és el dels diners liquidats. De prosperar la tesi de les corporacions, el Govern hauria d’assumir de la seva part la totalitat dels impagats, un fet que, difícilment, hauria pretès el legislador. El context també juga a favor de l’administració central. L’aplicació de noves figures impositives va disparar a partir del 2014 les transferèn-cies als comuns. Les mateixes corporacions, conscients del sobrefinançament, van arribar a un acord amb el Govern per fixar un sostre el 2015 i el 2016, acord que no es va poder ampliar al 2017 en no obtenir suficient suport al Consell , mentre que per al 2018 ja va entrar en vigor la nova llei. Les dues parts tenen dos mesos per flexibilitzar les posicions i assolir una entesa de mínims perquè com diu l’aforisme legal sempre és preferible un mal acord que un bon judici.