Editorial
L'(a)normalitat que ve
Amb tots els respectes per la pandèmia i les noves soques cada cop més agressives, la campanya de vacunació està demostrant que aquest podrà ser un estiu amb certa tranquil·litat i es podran recuperar alguns dels hàbits que es donaven per perduts.
Israel i el Regne Unit són els països líders mundials en vacunació contra la Covid-19. El primer ha vacunat més del 62% de la seva població. Mentre que el Regne Unit ho ha fet amb gairebé el 50% dels seus habitants. Després de llargs mesos de restriccions, la vida quotidiana va reprenent les seves característiques habituals, i tot torna a ser (gairebé) com abans: reunions de treball, restaurants, cafeteries, compres, mobilitat sense restriccions, i final de les mascaretes i del distanciament social. A Andorra, segons xifres oficials, un 30% de la població està vacunada –no tothom amb la segona dosi–, però el país comença a semblar un altre. No es pot dir en absolut que estem a prop de la normalitat, seria una total imprudència transmetre aquest missatge a la ciutadania. Segons el pla de vacunació, ja s'han administrat 28.503 dosis i 23.822 persones han rebut, almenys, una dosi de la vacuna, fet que implica més del 30% de la població total de país. Està previst que durant les properes setmanes arribin noves remeses de vacunes que acceleraran el ritme de vacunació. És la clau per aprofitar un estiu que ha de suposar l’inici d’una recuperació que es preveu dura i amb molts sacrificis. Les persones porten més d’un any confinades i sense tenir una vida social normal; hi ha ganes de viatjar, d’oci, del retorn a la prepandèmia. Avui els turistes francesos tenen la frontera oberta amb Andorra, això sí, sense PCR només podran entrar francesos de l’Arieja i Pirineus Orientals i per una estada de màxima de 24 hores. L’objectiu era arribar al juny amb el 70% de la vacunació i, malgrat que l’arribada dels vaccins no depèn de ministeri de Salut, sinó dels països veïns, sembla bastant plausible aconseguir aquest percentatge que permetria afrontar un estiu amb certa seguretat. Tanmateix, parlar de normalitat és un eufemisme, perquè ara del que es tractarà serà d’iniciar el camí d’una recuperació que serà llarga i difícil perquè la factura de la pandèmia a l’economia i les finances públiques serà descomunal.