Editorial
La normalitat de l'1 de Maig
Un cop més la diada reivindicativa del Dia del Treball ha passat desapercebuda a Andorra, en un fet que s’ha de concebre com la normalitat que s’ha imposat en anys anteriors a la pandèmica. I no serà perquè no hi ha temes a reclamar.
Un any més la festa del Primer de Maig va passar desapercebuda a Andorra, i no precisament per la falta de temes a reivindicar. Les marxes del Dia del Treball van tornar ahir a la majoria de països, després de la suspensió històrica del 2020 pel coronavirus, amb la reivindicació dels treballadors essencials en la pandèmia i una crida dels sindicats majoritaris a apujar el salari mínim i a complir els compromisos laborals. A Andorra, l’1 de Maig es va celebrar amb la mateixa normalitat que en altres ocasions, és a dir, sense cap concentració ni acte per fer sentir la veu dels assalariats. No es pot culpar el mal temps ni la pandèmia, ja que ja fa anys que els sindicats han desistit a fer convocatòries a causa de la baixa participació que havien tingut. El sindicalisme a Andorra no s’implanta, tampoc amb lleis que donen empara legal. I no serà perquè la situació del treballador sigui idíl·lica o perquè no hi hagi demandes que, com a mínim, es facin sentir. Tot el país i els sectors econòmics ho estan passant malament a causa de les mesures restrictives que s’han hagut d’imposar per aturar el coronavirus. És la salut i la vida de les persones o l’economia, i davant d'aquesta disjuntiva no cal ni plantejar la pregunta. A Andorra, com en altres països, no tothom viu de renda i la gran majoria matina per anar a la feina, tot i la imatge distorsionada de manera còmplice que des de l’exterior es vol transmetre del Principat. El que ha passat era inimaginable, i mai s'hauria suposat que la intervenció directa del Govern sobre l’economia havia de ser tan colossal i d’una envergadura tan gran. Només així era possible trampejar els efectes de la crisi sanitària que ha colpejat treballadors i empreses, i tothom ha de tenir la certesa que fan falta encara molts sacrificis fins que es recuperi la normalitat. Diversificar l’economia ha de deixar de ser un mantra per passar al món real. L’experiència d’aquest any ho demostra, i els treballadors i sindicats tenien ahir una oportunitat per fer-se sentir. Seguim en l’anormalitat de l’1 de Maig.