Editorial
25 anys més de Palau de Gel
L’acord entre el comú de Canillo i els propietaris del Palau de Gel, que s’ha anat madurant les darreres setmanes, es va tancar ahir. Les dues parts han flexibilitzat les posicions per mantenir un equipament que és molt més que una pista de gel
Canillo mantindrà el Palau de Gel sota titularitat pública. Després de mesos d’estira-i-arronsa entre els propietaris i el comú de Canillo, s’ha arribat a un acord satisfactori per a les dues parts, però sobretot per als ciutadans de la parròquia i per a tot el país. Aquest equipament no és tan sols una pista per practicar patinatge, kàrting sobre gel, cúrling o hoquei, feia, fa i, afortunadament, continuarà fent les funcions d’autèntic centre cívic no només per les seves instal·lacions esportives (piscina, gimnàs, pistes de tennis i esquaix), la guarderia o el xiqui park i les nombroses activitats que acull (conferències, reunions electorals, espectacles, exposicions...), sinó com a punt de trobada dels veïns. Alhora és una part mes de l’oferta turística del país com a complement après-ski i durant la resta de l’any. Els mateixos usuaris i veïns ja van expressar amb claredat, quan les posicions entre comú i propietaris semblaven més enrocades, la necessitat de mantenir-lo obert amb una manifestació l’endemà de Reis presidida pel lema El Palau no el tanqueu. Les dues parts han flexibilitzat les seves posicions en les darreres setmanes, conscients de la importància de mantenir-lo. El contracte, pendent de l’aprovació del consell de comú, s’ha tancat a raó de 20.000 euros mensuals durant 25 anys. El lloguer es troba molt allunyat de la xifra que havia satisfet fins ara la corporació, uns ridículs 1.900 euros al mes per als 7.265 metres quadrats de la superfície. L’actualització, a un preu més ajustat al mercat, garanteix la continuïtat fins l’any 2045 d’aquesta instal·lació, on el comú té a més previst destinar un milió d’euros en millores. El Palau de Gel no és rendible i és possible que no ho sigui mai, encara que cal esmerçar-hi els màxims esforços de gestió. La rendibilitat de molts dels equipaments públics no es mesura tan sols amb el compte d’explotació. S’han de posar a la balança molts altres factors, com ara l’impacte econòmic que genera l’activitat o com contribueix a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.