x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

Un Streisand de manual

La citació a la Batllia de l’activista pro avortament Vanessa Mendoza, que dimarts va rebre el suport d’Amnistia Internacional i de diverses associacions en defensa dels drets de les dones, ha aconseguit multiplicar l’impacte de les seves reivindicacions
Actualitzada 18/02/2021 a les 06:08
La radicalitat d’Stop Violències ha fet més mal que bé a la causa de l’avortament. La defensa de la interrupció voluntària de l’embaràs disposa d’arguments tangibles sense haver de recórrer a opinions poc contrastades, mitges veritats o mentides com les que Vanessa Mendoza, la cara visible del moviment, va utilitzar tant en la compareixença davant la comissió de l’ONU en defensa dels drets de les dones, la Cedaw, com en entrevistes als mitjans. Mendoza no està sola en aquesta lluita. Són altres les organitzacions i associacions que legítimament reclamen el reconeixement del dret a l’avortament però sense incórrer en manifestacions falses ni estirabots com que “el Govern obliga a donar els fills en adopció a les noies que no es poden pagar l’avortament”. El debat sobre aquesta qüestió és prou complex i delicat, amb una dicotomia entre el vessant humà i l’institucional, perquè s’hagi d’inflamar amb proclames irresponsables. De la mateixa manera que dèiem que l’actitud de Mendoza hipoteca els defensors de la legalització, l’obertura d’una causa judicial i la citació d’ahir a la seu de la Justícia col·loca en una posició incòmoda els partidaris del manteniment de l’statu quo. La internacionalització d’un conflicte molt difícil d’entendre més enllà de les nostres fronteres és justament la via buscada per Stop Violències per condicionar un debat que comporta greus problemes de consciència entre una part de la ciutadania. I més quan els carrers bullen a Espanya per l’ingrés a la presó del raper Pablo Hasél, condemnat per delictes d’opinió. Els paral·lelismes entre les dues situacions són escassos tot i que grinyoli especialment l’atribució a Mendoza per part del ministeri públic d’un presumpte delicte de difamació contra el Copríncep episcopal. L’aposta del Govern per la judicialització a través de la via indirecta de la Fiscalia és un error estratègic greu que ha victimitzat Mendoza i ha donat visibilitat internacional a una croada sense matisos. Un efecte Streisand de manual.
Etiquetes
  • #8 on son les vacunes
    (18/02/21 15:39)

    Editorial, és que no penseu dir res sobre la (no) gestió de les vacunes del Govern? i de que es pensi vacunar abans als funcionaris que a les persones amb risc, segosn el pla de vacunació publicat al BOPA

    Respondre
  • #7 Home no cal mentir ni difamar funcionaris
    (18/02/21 09:55)

    Ernest va dir..
    No cal mentir ni difamar funcionaris dient que empleats públics obliguen a parir a menors i donen els seus fills en adopció. Jo també vull legalitzar l'avortament, no cal aquestes mentides ni malmetre la imatge del país internacionalment per lluitar per una causa.

    Al de l'article, dir-li que al HASEL el fiquen a la presó per apologia del terrorisme i perqué ja té antecedents pel mateix. Parlem com cal. Que no el fiquen a la presó "per opinar" sinó per fer apologia del terrorisme i animar i incitar a sortir a "matar guardia civils".

    Respondre
  • #6 Dialèctica i demagògia
    (18/02/21 08:41)

    Placebo va dir..
    El SIAD és una magnifica mostra d'hipocresia. Però no del coprincep. Si li ataquen per defensar la vida, imagini's si parlés d'una institució de l'estat.
    Però bé. Una bonica manera de descentrar una altra vegada els veritables delictes i centrar-los en la publicitat buscada.

    Si demà algú ve i m'agredeix, el codi penal em permet defensar-me. Però no més enllà.
    Perquè aquesta senyora per a la defensa de les seves idees,-en contra de la legislació a més-, pot usar armes contràries a la llei i això ser lícit?

    Respondre
  • #5 Toni
    (18/02/21 08:12)

    Crec que hauriem de tornar a centrar el debat, es pot difamar un Estat? Les injuries als caps d'Estat, no son opinions? Aquests delictes no són considerats així en molts països democràtics d'Europa.  

    Respondre
  • #4 Placebo
    (18/02/21 08:12)

    El SIAD, que tranquil.litza i no posa en perill l'ànima de les persones que habiten el palau episcopal de la Seu, no passa de ser un pedaç, una petita obra mestra d'hipocresia escolàstica. Amb el temps, el SIAD es tornarà en argument contra els seus patrocinadors i els seus creadors. Fa bé l'editorialista de no fer-ne esment en el seu escrit d'avui.

    Respondre
  • #3 Forma és Fons
    (18/02/21 07:43)

    La justícia no pot fer política o ser tàctica.
    El ciutadà delega en uns legisladors que en el seu nom dicten lleis. I el judicial les aplica al cas concret.
    És part de la separació de poders.

    És possible que no agradi a tots la legislació o el sistema. Tenen al seu abast els mecanismes democràtics per a canviar-lo, o prefereixen l'altra manera?

    Respondre
  • #2 La discreta bugaderia institucional.
    (18/02/21 07:29)

    To be or not to be. Quin és el suggeriment final de l'editorialista? Sembla, com a mínim, que sí que hi ha roba bruta. El nus gordià, superades les hipocresies institucionals, es resoldrà en república. Que no tardi massa. Que alguns ja tenim una edat.

    Respondre
  • #1 Ernest
    (18/02/21 06:40)

     'El debat sobre aquesta qüestió és prou complex i delicat, amb una dicotomia entre el vessant humà i l'institucional, perquè s'hagi d'inflamar amb proclames irresponsables' Que es queixin fluixet i sense irritar el dogma, no? Vaja tela...

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts